United States or South Georgia and the South Sandwich Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
La Tecla no responia; sos ulls amarats de bellesa i sentiment eran inquiets sota les celles arquejades, sembrades en son front ample i serè. Avançava emparada de tota la reialesa que dóna un sentiment hum
I la desconeguda avergonyida entre tantes de mirades i no podent contenir-se aquell doll de sentiment, aquella dèu de tristor, va alçar-se tot d'una i marx
És ben seva! i va tapar-se la ferida que li sagnava i va somriure fent una moxaina a la seva promesa. ¡Ara, estic content! L'Elena va trencar en un plor ple d'un sentiment desconegut.
-És ben cert- féu ella, marcant ses paraules amb una lleugera rialleta. -Si és així, si els dos reconeixem que nostre encontre fou providencial, si acceptem que, aproximant-nos, complim un i altre els destins que Déu ens té assenyalats, si nostres ànimes se mouen a impulsos d'un mateix sentiment, si hem nascut l'un per l'altre, ¿què ens falta per als preliminars d'un pacte que Déu ha de beneir?
-La vida del sentiment? va fer Hâan: -escolta, mestre! vols burlar-te de mi!... Ah, ah, ah! no em deixo enganyar com el vell rabí Sichel... ton posat seriós no m'entabana... massa et conec!
I decantava cap al jove sa cara migrada, repelosa com una escorça de roure; on brillava tot un mar d'expressió i de sentiment. -Per més que... no es cregui, don Ramon- afegí, -que això va mal! Aquest brètol del Cerd
Aleshores, l'altre, baixant els ulls i veient-lo riure, exclamà: -Que no tens entranyes? ¿No veus enlloc sinó temes de mofa? No tens gens ni mica de sentiment! -No cridis tan fort, cap calent: tot el món ens esguarda. -I si m'agradés de cridar fort?... si m'agradés de cantar-te les veritats? si m'agradés...
Lo cert és que jamai aquelles melodies, records de la infantesa, relíquies d'un passat llunyà, en què l'art i el sentiment brollaven del mateix cor del poble, havien sigut recollides amb tanta devoció pels mateixos que les exhalaven.
Semblava impossible que ell, que precisament havia cobrat tanta inquina contra el jove Montbrió, pel gran ascendent que havia lograt, no sols sobre sa pròpia família, sinó sobre la comarca, no podent sostraure's a un greu sentiment d'enveja al veure que el minyó, amb sos atractius de joventut, talent, estudis i especials dots de caràcter s'havia convertit en una espècie d'ídol de tothom, no hagués atinat mai en què ell tenia filles, una d'elles anant pels vint anys, prou guapa i vistosa per a ésser obirada per un jove i prou esparpillada per a saber endevinar qui li feia l'aleta.
Ara bé: calia expurgar-los-en? En certa manera això em semblava una profanació i una immodèstia. ¿No eren l'obra de llur temps? Per què amagar-ho? ¿No seria un sentiment de vanitat ridícula, el que em portés a despullar-los d'aquell regustet de castell
Paraula Del Dia
Altres Mirant