United States or Kosovo ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan les germanes més grans muntaven així, amb els braços enllaçats, en ésser vespre, la més petita romania endarrera tota sola, tot mirant com se n'anaven, com si estigués a punt de plorar; però les donzelles de la mar no tenen llàgrimes, i per això pateixen més. -Oh! Si jo tingués quinze anys! deia -còm em plauria, n'estic segura, el món d'all

-Ah,... Ja ets aquí! Cridava el gros recaptador; -estic a punt d'acabar els meus comptes; , seu, és qüestió de deu minuts.

Convingut d'aquesta forma el lloguer, Mister Pertwee va demanar-me si tenia pensat patró. Érem al matí, i el yacht es trobava anclat a Harwich. Vaig pujar al tren de les 10'45 a l'estació del carrer de Liverpool, i a la una en punt estava enraonant amb Míster Goyles a coberta.

Per la meva part, aquest matí vaig llevar-me a les cinc, més aviat que no pensava, car m'havia dit, en jeure: -Al punt de les sis! Conec homes que a qualsevol hora poden despertar-se puntualment. Es diuen a si mateixos, en posar el cap al coixí: «-A les quatre i 30!...», «-A les quatre i 45!...» o «-A les cinc i 15!», segons el cas; i, així que el rellotge assenyala l'hora, ells obren els ulls.

Tota la rastellera de barraques fetes de canyes, troços d'estora i llaunes de petroli rovellades, estava a punt d'ésser engolida per les ones, cada vegada, en la foscor, més alteroses i fornides... Una onada coberta d'escuma va mullar tota la platja, el llumet de la barraca va apagar-se i el gemec seguí... Una esgarrifança crudel va somoure tots els cossos; i a la remor de la mar i a la ventada furient es juntaren els crits d'angoixa de les dones i criatures.

-Tinc un pensament- digué George. -Em sembla que vosaltres esteu, naturalment, desitjosos de servir-vos-en culturalment a l'ensems. A la qual cosa jo vaig contestar: -Tant com a esdevenir meravelles de saviesa, no que no ho pensem; ara fins a cert punt, i mentre pugui fer-se sense grans despeses ni gran esforç personal... -Pot fer-se- digué George. -Coneixem Holanda i el Rin.

Arribaren al mas a punt de parar taula, i ella, tota riolera, li féu estirar les estovalles i ell li port

El poble, per la seva banda, tenia la vista fixa en la torre del Barbut. Però qui li tenia més era l'hereu Bartra, que, amb tot i estar a punt de casar-se amb una minyona de Vilavessant, no se sabia avenir que un perdulari com en Biel se n'hagués d'endur la mossa que ell havia fet blanc de les seves cobejances.

Però en Melrosada es pregunta, cada matí, en despertar-se una mica esverat pel somni turbulent que acaba d'abandonar-lo: -Com t'ho faràs, Gaspar? I el positiu és que no sap com fer-s'ho. I, amb una desesperació callada, per sobre dels calçotets de punt es cenyeix les tràgiques lligacames.

En els col·lotges allunyats de les multituds, la seva promesa era una dona aspra i trista com un ermot, i tan bon punt hi havia uns ulls que la guaitessin esdevenia com un camp florit de gràcies i manyagueries. Quin rosec!