Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 17 de juny del 2025
Més que mai semblava allò ara el casal de la mort. Don Eudald estava enllitat. Aquell enfit d'impressions terribles de la diada de Sant Antoni no l'havia encara pogut pair.
I va corprendre'l amb tanta força aquell desig, que, ja abans de fer-lo avinent el capellà, va començar a esmerçar totes les estones que no treballava per altri, a apedaçar portes, tapar goteres, adobar esvorancs i refer teulades; enginyant-se de tal manera, que en poc temps va arribar a fer d'un tros d'aquells murs i coberts escrostonats una estada segura, en la qual va poder amagar, sense temor que les hi afanessin, les poques eines que havia pogut comprar amb els seus estalvis.
-Ens el pisparan -va dir en Xaneta, gratant-se el cap. -Es noi Llambregues hi va cada dia de Déu i fins ara ningú no l'ha pogut desbancar. Se lleva a ses negres de nit i a qualsevol hora, que aneu as Collet, ja me l'hi trobeu segut as peu des ram bufant-se ets dits i comptant estrelletes.
I s'expressava així amb un dolç murmuri d'estoic, acceptant aquelles set vides dels felins com un nou flagell, sense gran interès en fer-m'ho creure, amb una perfecta indiferència per si allò hagués pogut ésser altrament. Ens havíem quedat sols vora el foc.
El temps és una cosa fora de la meva competència: mai no l'he pogut compendre. Tinc el baròmetre per una inutilitat, una equivocació semblant als pronòstics dels diaris.
-Que redimontri bades? me va preguntar a la fi. -Miro el paisatge- li vaig dir: -miro com se va despertant el poble... Que bonic!... Oi? -Uix! va fer ell, tocant l'ase. -Vet aquí lo que ets, tu: sempre vols lo que no tens. Ara t'encantes mirant el poble com si no te n'haguessis pogut afartar en tota la vida d'estar-hi. Doncs per què n'has volgut fugir, cap de pardalets?
La mare del Carolí, que en sa jovenesa serví a Barcelona i era entesa en l'arranjament d'una casa, dirigia els dissabtes del casal i ajudava a Donya Mència a fer resolis i confitures, a espolsar i desar les robes d'hivern, a penjar i despenjar cortines, a fer la matança del porc... I, per sa banda, la jove, que sabia, altrament de la majoria de noies que anaven a la fàbrica, molt de cusir i un poc de tallar i brodar, repassava les bugades, marcava tovalloles i mocadors i feia els davantalets d'en Pasqualet, el futur mestre de la casa Banyoles; i fins el Carolí, si havia pogut posar jornaler a les terres i començar el negoci de les fustes, havia sigut mercès a les bestretes de Don Pasqual, que ja l'havia lliurat de la quinta i donat la m
Paraula Del Dia
Altres Mirant