United States or Åland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quan les germanes més grans muntaven així, amb els braços enllaçats, en ésser vespre, la més petita romania endarrera tota sola, tot mirant com se n'anaven, com si estigués a punt de plorar; però les donzelles de la mar no tenen llàgrimes, i per això pateixen més. -Oh! Si jo tingués quinze anys! deia -còm em plauria, n'estic segura, el món d'all
A cada instant, compareixien nouvinguts al llindar. Daven un cop d'ull a la sala, i després se n'anaven o bé entraven. Fritz va fer portar una botella de rudesheim , tot esperant el dinar.
-Oooooh! se sent de seguida en el grupo -l'inglès ha guanyat! l'inglès ha guanyat! I ja els espanyols se n'anaven amb la cua entre cames, quan l'andalús crida: -Mentida, que he guanyat jo! ¿Com pots haver guanyat si l'inglès ha perdut la vida, que val més que tot? -Perquè jo he perdut la glòria del guanyar, que val més que la vida. L'honor d'Espanya va quedar triomfant.
I, si bé molts cops tenia temps de dominar-se, altres, sobtat en les seves cavil·lacions, es redreçava tot d'una, i les seves mans, sense que arribés a fer-hi esment, se n'anaven totes soles a engrapar com estenalles d'acer la gorja del provocador, fent-li cridar Déu i ajuda.
Quan els grecs conegueren que volien retirar-se, i que es trametien ordres entre ells, el pregó crida als grecs de plegar bagatges, talment que els enemics ho sentissin. Durant una estona, els bàrbars difereixen la retirada; però com que es feia tard, s'allunyen: perquè no creien útil de marxar i de fer cap de nit baix al campament. Llavors els grecs, veient clar que se n'anaven, enganxen ells també, es posen en marxa, i avencen com a seixanta estadis. I va haver-hi llavors una tal distància entre els dos exèrcits, que l'endem
-Caretons de Déu! Ja se n'anaven a fons, i sa Verge... -A on va ara, aqueix carro? ¡Enrera, enrera! Que voleu fer una tragèria? -És que va davant és de can Cadernera de Raval: es menut de sa coixa Oriola. -I aquella noa? Malaguanyats peuets! ¡Mireu's-em això! si això són lliris blancs, fietes! Prou ès coneixent, que no han tingut gaires tractes amb sa terra nua!
Després, un cop feta la compra, se n'anaven de dret a casa, i, havent esmorzat, la mossa es quedava sola, tancada amb pany i clau, i el pare marxava per les seves, no deixant-se veure en tot el dia més, puix ja era cosa sabuda que les festes les passava a l'hostal. ¡Que tristos que els trobava, la Malena, aquells diumenges!... Tristos i cançoners que no s'acabaven mai.
Vuit dies després tots els Pelifets, amb la Mió al davant, deixaven a l'estiracordetes el casalot de la muntanya i se n'anaven a viure per arreu a can Merló; i, nou mesos després, la viuda se casava amb l'hereu en la parròquia de la vila. Darrera la parella de nuvis, les tres parelles de Pelifets petits saltaven i ballaven d'alegria.
Llavors callava tothom i quedava un silenci llarg... un silenci ple d'aquella claror glaçada... I aquella claror començava a ficar-se al cap, i un començava a distreure's, el llapis i el somillo se n'anaven per on volia l'atzar, sense que la m
Paraula Del Dia
Altres Mirant