United States or Kiribati ? Vote for the TOP Country of the Week !


I quan aquella brumera, tota flonja s'estarrufava per les seves mans, lliscava per la banca i es gronxava aprés calmosament sobre el lletós toll de la bassa, la Madrona esbandia la peça i hala, cop de picador ve, cop de picador va. De tant en tant, l'Agneta, d'all

Jo vaig posar el front entre les mans... Plorava! -Una nit- continu

Si escriure regularment, ho dec al gran nombre de novel·les que vaig llegir. Dragava totes les que em venien a les mans; però les que varen deixar més llevat a la meva imaginació foren l' Atala , els Viatges de Gulliver i, principalment, la Corina , de Madame de Staël.

MARIA És una broma aixuta, senyor. SIR ANDREU Y en teniu gaires d'aquesta mena? MARIA , senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap. SIR TOBIAS Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he vist tant amoinat.

No semblava que dugués a sobre feixos d'anys, sinó feixos de centúries... ¡Tan caragolat anava d'espinada, tan arrugat de mans i rostre! Ni en els mals somnis de la nit, ni en els desvaris de la febre, s'havia mai obert pas tal aparició de senectut decrèpita.

La majoria dels enemics havien restat al cim de la serra; i una part solament havia avençat a l'encontre dels grecs de dalt; però abans que el gros dels dos exèrcits s'encontrés, les tropes de les altures vénen a les mans, i els grecs vencen i persegueixen.

Senyor, apiadeu-vos de nosaltres! Katel, imagineu-vos! quan va entrar tota esverada i va veure el pobre Fritz estès allí, pàl·lid com un difunt! Va aixecar les mans al cel, cridant: -Déu meu! Déu meu! pobre senyor! Cóm ha estat, Orchel? Mai no l'he vist així. -No ho , senyoreta Katel; estàvem parlant de Súzel, tranquilament... ha volgut aixecar-se per a agafar un vas d'aigua, i ha caigut!

I totes varen desfer-se de les mans, corrent cap allí com unes daines, per a veure aquell de Déu. -Què ve o no ve? va dir-me en aquell instant, tocant-me lleument l'espatlla, el senyor formal que tornava a passar per all

Tots dos s'esguardaven amb una expressió llastimosa, pobríssima, com mai no he vist ni veuré, i tenien una corda a les mans. No podíem dubtar que quelcom d'extraordinari passava. Vam amarrar i anàrem a preguntar-los el motiu de llur dolença.

-Que ets geniüt, noi! ¡Que et creus que dormo! tot ho ! ahir vas perdre tres duros!... I l'Andreu passava les hores a la taverna i els diners se li fonien de les mans com l'aigua que cau damunt la sorra. La dèria de rescabalar els diners perduts i la visió dels seus companys gallòfols de mena, li havien tret tot el delit de feinejar.