United States or Macao ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí? La Paula. -Quina Paula? Aquella de Puigcerdà? -I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho vaig pensar. -Ella diu que l'ha deixat an ell, però... -Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç! Deixa'm arribar a la pescateria. Adiós! -Vina'm a buscar diumenge! Bueno!
-Deixa'm acabar... ja veuràs. En sentir aquell crit el comte s'havia aturat, amb els ulls fixos, les galtes esblaimades i el cap inclinat cap endavant, com un caçador que sent venir l'animal. Jo seguia escalfant-me i pensava: ¿Què trigar
Hasta un altre rato. La senyora Tuies, quan s'han separat : -Deixa'm fugir. Bona dona, la senyora Monjó. Sinó que mai diu res. DE BALC
-Vaja, calavera- digué el vell rabí, -aixeca't, torna't a posar les sabates i deixa'm fer. Anirem plegats allí baix, a demanar Súzel. Però ¿pots tenir-te sobre les teves cames? -Ah! per anar a demanar Súzel- exclam
-Com s'entén, Katel! ¿No t'havia avisat, quan vaig venir a cercar els obrers, que romandria a fora alguns dies? -Sí, senyor; però és igual... Estar-se sola a casa... fer la cuina per una sola persona... -Sens dubte, sens dubte... Ja ho comprenc... he sortit de test. Però, una vegada cada quinze anys, no és massa. Vaja, aquí em tens de retorn: cuinaràs per a tots dos. I ara, Katel, deixa'm.
-No, es cos no, filla: un bocí de cama... res: Ja ho saps, tu. Vaja, no siguis des morro fort: deixa'm posar es cap a sa teua falda. -Mireu quin peletrís, aquest homo! ¡Cada dia sa mateixa dèria! -Oidà! pot èsser que sí, que et penses que de dia en dia se m'enforteixen ets ossos! Ells no se'm corquessin més, mala negada! Cada dia més vei, noa. No hi puc adobar res, jo. -I què hi hai d'adobar, jo?
Deixa'm anar a cercar una vela. Així és que van fer un vaixell amb un diari, i van posar el soldat al mig del vaixell, i ell naveg
-Veu? Jo vaig tenir... Ara digui: ¿no fa consciència? A la noia n'hi hem fet tres, un de bo i dos així, per tot dur. Ell sempre: «-Dona, no gasti! Dona, no gasti; quan serem casats ja n'hi faré jo, de vestits!» Jo: «-Tòful, deixa'm fer.» Es diu Tòful. Però, ara que hi caic, si vostè l'ha de conèixer! ¿No es recorda d'un pesador de mar que per anys estava a davant del forn dels Coloms?
Paraula Del Dia