United States or Macao ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí? La Paula. -Quina Paula? Aquella de Puigcerdà? -I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho vaig pensar. -Ella diu que l'ha deixat an ell, però... -Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç! Deixa'm arribar a la pescateria. Adiós! -Vina'm a buscar diumenge! Bueno!

-Deixa'm acabar... ja veuràs. En sentir aquell crit el comte s'havia aturat, amb els ulls fixos, les galtes esblaimades i el cap inclinat cap endavant, com un caçador que sent venir l'animal. Jo seguia escalfant-me i pensava: ¿Què trigar

Hasta un altre rato. La senyora Tuies, quan s'han separat : -Deixa'm fugir. Bona dona, la senyora Monjó. Sinó que mai diu res. DE BALC

-Vaja, calavera- digué el vell rabí, -aixeca't, torna't a posar les sabates i deixa'm fer. Anirem plegats allí baix, a demanar Súzel. Però ¿pots tenir-te sobre les teves cames? -Ah! per anar a demanar Súzel- exclam

-Com s'entén, Katel! ¿No t'havia avisat, quan vaig venir a cercar els obrers, que romandria a fora alguns dies? -, senyor; però és igual... Estar-se sola a casa... fer la cuina per una sola persona... -Sens dubte, sens dubte... Ja ho comprenc... he sortit de test. Però, una vegada cada quinze anys, no és massa. Vaja, aquí em tens de retorn: cuinaràs per a tots dos. I ara, Katel, deixa'm.

-No, es cos no, filla: un bocí de cama... res: Ja ho saps, tu. Vaja, no siguis des morro fort: deixa'm posar es cap a sa teua falda. -Mireu quin peletrís, aquest homo! ¡Cada dia sa mateixa dèria! -Oidà! pot èsser que , que et penses que de dia en dia se m'enforteixen ets ossos! Ells no se'm corquessin més, mala negada! Cada dia més vei, noa. No hi puc adobar res, jo. -I què hi hai d'adobar, jo?

Deixa'm anar a cercar una vela. Així és que van fer un vaixell amb un diari, i van posar el soldat al mig del vaixell, i ell naveg

-Veu? Jo vaig tenir... Ara digui: ¿no fa consciència? A la noia n'hi hem fet tres, un de bo i dos així, per tot dur. Ell sempre: «-Dona, no gasti! Dona, no gasti; quan serem casats ja n'hi faré jo, de vestitsJo: «-Tòful, deixa'm ferEs diu Tòful. Però, ara que hi caic, si vostè l'ha de conèixer! ¿No es recorda d'un pesador de mar que per anys estava a davant del forn dels Coloms?