United States or Madagascar ? Vote for the TOP Country of the Week !
Afegí que, segons pensava, en tornar del viatge ja estarien acostumats a la nova cuina. Des de casa seva a l'estació hi havia deu minuts a peu. Mon oncle deia sempre: «Pren-te un quart d'hora i vés-hi amb calma.» Però el que feia sempre, era començar amb cinc minuts de temps i anar a tot córrer. No sé pas per què aquest era el costum de tots els d'aquell barri.
L'Angelina (capint tota significança d'aquell acte) mirava el seu germ
Eixí d'aquell pasturatge a la recerca de la flor més fina. Trob
Els forasters els podem dividir en nacionals i estrangers. Els nacionals els podem subdividir en castellans i catalans, i, al dir castellans , ho prenc en el sentit d'aquell general tan simpàtic que deia que tenia per castellans a tots els que no eren fills de Catalunya.
El mateix vespre d'aquell dia entrava la jove a la casa, i, a l'oferir confits del casament a son antic promès, assegut en mig de coixins vora la finestra, aquest li fix
-Sí- va seguir el malalt, -reneixeria a la vida; la perspectiva de veure'm voltat d'una nova família, d'estrényer els néts sobre el meu cor, la continuació de la nostra raça, em reviscolaria. Davant l'accent tendre, suau d'aquell home, em vaig sentir commòs. La damisel·la no responia.
Sperver coneixia tots els recons d'aquell estatge espaiós; tan aviat girava cap a la dreta com a l'esquerra. Jo el seguia, desalenat. Finalment va aturar-se damunt un ample repl
Un cop va acabar sa magistral llissó clínica que sols podien entendre els estudiants, digué al malalt, tocant-li el muscle: -Apa, que aviat us curareu. Als ulls d'aquell jove brollaren dues llàgrimes i movent la testa tristament, va dir: -Ho he entès tot, ¡soc metge! Hi hagué en tots un moviment. -Sou metge? va dir-li el catedràtic, després d'una llarga estona. I no pogué afegir res més.
Des d'aquell punt el meu cor no va estar més que per la pesquera. Vinga tornar a calar de seguida. Què ho fa que ningú plany els peixos? La mort d'una cadernera ens entristeix, i en canvi ens aturem a contemplar tranquilament el panteix anguniós del llobarro que s'ofega sobre el sorral. No, mai n'he planyegut cap, de peix. Com més forçudament debategaven, més viu era el meu plaer.
Verament, aquella testa grisa de cabells rasos, inflada darrera les orelles d'una manera prodigiosa i amb la cara singularment allargada; l'estretor del front en el cim, la seva amplària a la base; la disposició de les parpelles, acabades en punta al naixement del nas, vorejades de negre i cobrint imperfectament el globus del ull entelat i fred; la barba curta i espessa espandint-se al voltant de les barres ossoses, tot en l'aspecte d'aquell home em féu estremir, i estranyes idees sobre les afinitats animals em travessaren l'esperit.
Paraula Del Dia
Altres Mirant