United States or Nigeria ? Vote for the TOP Country of the Week !


(Als cavallers) Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu, car la soletat és ma millor companyia. Tu compleix aquesta dolça missió, y ta llibertat ser

Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per la fantasia, car tot me diu que la comtessa est

Se n'emportava molts desenganys, això . Quasi mai la realitat no corresponia al somni magnífic amb què solia fantasiejar per endavant les seves pesqueres. El peix gros abundava poc i era de mal agafar, car fàcilment rompia, amb el seu pes i les seves batzegades, els guarniments; i el peix petit feia perdre molt de temps i paciència a canvi de resultats insignificants. Però, si avui va malament, dem

El traïen els seus ulls d'infant i un deix cordial i efusiu en l'expressió. Demés, podia raure sense gaire temença entre els cremallots de l'infern, car encenia la meva pipa agafant les brases enceses amb els dits. Encara una altra cosa: les consideracions catequitzants del sagrist

Durant dos mesos va seguir aquesta regla: després se'n fastiguejà. Ningú no se'l creia, en dir que només havia doblat el nombre; cap consideració no va assolir, car la seva moderació el deixava amb molt desaventatge vers els altres pescadors.

D'aquella hora endavant, la Mió Pelifeta mai més va haver de menester pegats, car, de son natural, cada nou mesos posava un altre fill al món. I, a cada un que n'hi posava, la Mió deia an en Pelifet: -No et sàpiga greu! Menjadors avui, guanyadors demà... -Oital, Mió! -responia en Pelifet, rient i plorant a la vegada.

Amb molta exactitud pot seguir-se la lluita, car, cada vegada que el cos és llançat sobre el somier, el llit, justament a sobre el cap d'un home, fa una mena de bot; i, cada vegada que el cos aconsegueix de sortir-se'n, hom se n'adona pel cop que fa al sòl. Després la lluita decreix, o potser el liit s'enfonsa, i hom reprèn el son.

Remuntàrem el braç derivat fins a Wargrave: és una petita drecera, anant, per la part dreta, fins a una mitja milla prop de Marsh Lock. Val la pena de seguir-la, car és un bonic indret, ombrejat i que fa estalviar camí.

Així finia la gesta. És a dir, no pas ben , car en Busqueta es ficava a l'hostal a convidar els amics, i, mentre l'hostalera preparava la sanfaina, ell feia una narració episòdica del combat. La imaginació i la vèrbola d'en Busqueta eren fidels fins a cert punt.

He de confessar que aquell sopar ens omplí de joia, car eren deu dies els que havíem viscut alimentant-nos quasi únicament de vianda freda, pastissos, pa i confitures: com si diguéssim un règim de dieta simple i nodridora, però sense res veritablement excitant per a la gana.