United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !


La jove que donava el pit, en sentir aquell silenci sobtat, va alçar-se tota estranyada i en veure la corrua que anava camps avall, corrent, va dir-se mig ofesa: -Tanmateix, són massa grans per fer tanta ximpleria. I com que ningú no tornava i ningú no responia, la solitud va esverar-la i obrí les finestres irada i començ

Representava un home muntat a cavall. A Praga hi ha moltes estàtues muntades a cavall; però cap com aquella. -, - insistí George: -són totes iguals. És sempre el mateix cavall i és sempre el mateix home. Són totes exactament iguals. És una veritable ximpleria voler negar-ho. Semblava enfadar-se amb Harris. Aleshores vaig intervenir-hi jo, preguntant: -I què us fa pensar així?

-Vint-i-cinc, o potser més. ¿Vols dir, que sols havem caminat trenta cinc milles? -Ni una més. -Ximpleria! No hi crec, en el mapa vostre. No fóra possible. Havem estat caminant de ferm des de bon principi. -No és pas així. De primer, no varem sortir fins a les vuit. -A tres quarts de vuit. -Est

El pare, seriós com sempre, passejava sobre nosaltres la seva negra mirada, com fastiguejat de la nostra ximpleria.

Anem cap a l'oest- insistí Harris. -Vos dic que anem cap a l'est. -El que voldria és que restéssiu callant, si us plau; perquè em confoneu. -Doncs tant me fa, si us confonc. M'estimo més això que no pas anar equivocats. I vos dic que anem ben drets cap a l'est. -Quina ximpleria! exclam

Jo sempre havia considerat aquesta cançó com una veritable ximpleria, però George sabé extreure'n una tristesa tan corprenedora que tot me'n vaig admirar. A mesura que les fúnebres estrofes se succeïen, Harris i jo ens sentíem impulsats a caure l'un en braços de l'altre, desfets tots dos en llàgrimes; però reprimírem l'emoció per escoltar en silenci aquesta rústica i planyívola melodia.

Així parla Xenofont. Els capitans, després d'haver escoltat aquests raonaments, el preguen tots de conduir-los, llevat d'un tal Apollònides, el qual, amb un accent beoci, pretén que és una ximpleria qui proposés cap altre medi de salvació que no fos de convèncer el Rei, si és possible. I comença llavors a parlar del mal pas. Però Xenofont interrompent-lo diu: -Home admirable, tu ni comprens el què veus, ni et recordes del què sents. No obstant, tu eres amb nosaltres, quan el Rei, després de la mort de Cirus, tot enorgullit de la seva obra, ens envi