United States or Burkina Faso ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ha vingut a trobar-te l'Enric aquest matí? -Sí, noi, sí. Es creu que tinc una influència decisiva i vol que l'ajudi. -Que s'ho tregui del cap. Jo no li deixo les cinc mil pessetes encara que me'n respongui amb la vida... No m'he tornat ximple. -I l'oncle Joan no ha tornat a demanar-te res? -Calla! No me'n parlis. He hagut de donar-li tres centes pessetes per treure-me'l del davant...
Cap de tots tres volia deixar la mànega. Cap dels tres pens
La llum de les tres espitlleres, trencant-se a la llata, feia resplendir el fons de les botelles d'una manera agradívola i pintoresca. Kobus entrà.
Tres o quatre peces volaren arrencades dels coves, movent gran esvalot entre les dones. Quan tot es torn
Es treu el rellotge de la butxaca, se'l posa a frec del nas per mirar l'hora, i exclama, arrencant a caminar desaforadament: Dos quarts de tres!... UI, ui, ui!...
El berenar aquell finí amb una conversa inaguantable. Els tres personatges adoptaven actituds que era impossible conciliar; en Melrosada no veia res; la tia Paulina estava satisfeta del primer pas donat; la vídua era una esfinx.
Un dia n'hi va venir una als ulls que li va fer l'efecte d'una revel·lació. Era un senzill cantar, concebut en aquests termes: A casa hi tinc un balcó que un monarca envejaria... hi ha tres olles amb marduix, cinc testos amb clavellines. Oh, bon Déu, senyor!
La conversa dels tres frares se referia á las personas de la Santíssima Trinitat. Aixó va passar en la nit del 25 de Mars del any 1179 en la catedral de Tortosa. Antiguament hi havia per costum en la dita ciutat cantar las matinas á mitja nit. Veuse aquí ara donchs que, segons contan, un canonje en una fresca nit de primavera se despertá al só de las campanas de la iglesia major.
El que fa companyia al senyor Vintró i la seva noia gran, que ja és casadora; la veïna de l'entresol; la del pis del davant; parents de la família; dos o tres nois ja grandets convidats pel xicot; senyors de la tertúlia. Ja dic, una pila.
-Perquè la Pesta té la costum en totes les seves contramarxes, de dar tres passes de costat; després, de tornar enrera, de dar-ne quatre o cinc a l'altra banda, i de saltar bruscament dins una clariana. Però quan es creu ben dissimulada, ix sense inquietar-se d'estrafer res. Veus, què t'he dit?... ara s'enfonya sota les brosses com un senglar. No ser
Paraula Del Dia
Altres Mirant