United States or Georgia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Era un noi abandonat, sense amics, deia ell; ningú no l'estimava; quan descobrissin a quina resolució l'havien conduït, potser els recaria; havia fet per manera d'obrar i anar tirant, però no l'hi havien consentit, i ja que no els convenia cap altra cosa sinó alliberar-se d'ell, que així fos: i que àdhuc el carreguessin amb la culpa per les conseqüències. Per què no havien de fer-ho?

-Potser- vaig dir -anir

Els Carducs abandonen llavors les cases, enduent-se dones i infants, i fugen cap a les muntanyes. Els queviures s'hi troben a dojo. Les cases estaven proveïdes de molts utensilis de bronze. Els grecs no se'n porten res, ni persegueixen els habitants, abstenint-se, per si els Carducs consentirien potser a deixar-los passar com a través d'un país amic, vist que ells eren enemics del Rei.

Comprenc que George tenia raó en el que deia... Potser era quelcom de profètica sapiència. I vaig dir: -Dispenseu si semblava no adonar-me d'això. El cert és que Harris ha estat ací aquest matí... -Prou- interrompé. -Ho comprenc. Altrament no és d'aixó, del que volia parlar-vos. Mireu. Va presentar-me un petit llibre enquadernat en tela vermella.

A la fi, el pobre Guim veient que tornava a nevar i que era tan lluny i que si deixava el seu fill potser l'ós se'l menjaria, s'alç

Sigui com sigui, els gats d'aleshores fugiren. Potser l'ou els va enutjar: em va semblar, en pendre'l, que no era gaire bo. I novament me'n vaig anar al llit, pensant que havia acabat l'assumpte.

-Molt - va dir -Potser ; però em sembla que ens les tindrem que veure amb muntanyes esquerpes, i em penso que ens caldran bons frens. -Ens caldr

Però altres vegades, amb resignació adolorida i melangiosa: -Potser, Fritz- es deia a si mateix, -potser, ça com lla, els homes són fets per a casar-se... ja que tothom es casa.

Però la fam i la malaurança, al cap de molt de temps, es feren més fortes que les temences. Una altra espera tediosa a la font i un altre són, de força durada, hi feren mudança. Els infants es despertaren, desvetllats per una fam desesperada. Tom cregué que ja devia ésser dimecres o dijous, o potser divendres o dissabte, i que havia estat abandonada la recerca. Es propos

Jo estic que, si aquell jove no hagués sentit a prop seu una influència conciliadora molt intensa, potser hauria donat sortida a sentiments de major violència. La noia recobr