Si abans fou una dolor cridanera i irascible, ara era una dolor reposada, i la color dramàtica que la informava era de donzella abandonada i de verge solitària. Però es pogué veure prontament que d'una gran part dels mals de Paulina en tenia la culpa aquell carrer de Ripoll, i aquell pis, i aquella cambra amb les flors de color de xocolata; perquè el domicili d'Elisa (aleshores vivien al Portal de l'Angel) més que cap altra cosa, i la cambra que se li destin

Així passàrem; i, quan un xàfec de ruixims i un tro eixordador ens assabentaren de que l'onada es rebentava en el roquer, ja nosaltres la faldejàvem en plena mar, i no pogué sinó engolfar-nos, amb sa moridora empenta, unes quantes braces endins de l'ensenada de Blanes.

-No'n res... res... No més falta la seva parella... Ara vinc de tirar partas ... Si haguessin pogut entrar a Roses.. o a Barcelona... Però, ca!... -No desconfieu, home!... -Ai, senyora, és el noi! I no pogué dir res més perquè el plor l'ennuagava...

Fridolina voleu ésser la meva muller? amb prou feines, la pobra noia, em pogué respondre: -Prou sabeu, Nicklausse, que us estimo! Ah, senyor Furbach! Recordances com aquestes ens fan beneir aquest or tan menyspreable, perquè només ell fa possibles aquestes felicitats. Nicklausse callà, i romangué per molt de temps tot somniós, amb el colze damunt la taula i el front dins la .

En caure la fosca, llanternes de moltes colors foren enceses, i els mariners dansaren alegrement sobre coberta. La donzelleta de la mar no pogué menys de recordar-se de la primera vegada que puj

Quan pogué aixecar-se va esguardar el seu martiritzador que romania al seu costat rient a tot riure i que, en veure Harris, recul

A l'últim pogué retrobar el famós senyal, i col·loc

Lang tenia, aquell any, la seva gran empresa del pont de pedra damunt el Lauter, entre Huneburg i Biewerkirch: no pogué, doncs, vigilar els treballs; però Fritz, instal·lat a casa de l'anabaptista, en la bella cambra del primer pis, s'encarreg

Quan la senyora Buxareu va adonar-se perfectament que les seves suposicions sobre , pel que es referia a la Lluïseta, eren infundades, no pogué fer-hi més: la satisfacció més viva se li pint

No l'havia de perdonar, pobra noia! sols que no pogué manifestar-l'hi sinó amb tot l'arrobament de sa fesomia, que pass