Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 9 de setembre del 2025
-Còm podia saber que miréssiu res? -Vergonya us en hauríeu de donar, Tom Sawyer! Després don
Cirus se'n va, havent passat per aquell perill i aquella deshonra, i medita com fer-ho per no haver de dependre més del germà, més aviat si podia per regnar en el seu lloc. De primer Parisatis, la mare, estava tota per Cirus, al qual duia més amor que no al regnant Artaxerxes.
Succeí que abans el deixeble deia have de faisó que se'l podia entendre: després, en haver de pronunciar el mot s'aturava mig mort, feia un esforç per concentrar els seus pensaments, i produïa un so que solament per tota la frase es podia compendre.
Recordava altra volta el seu esguard una mica extàtic, humit d'entendriment, perforador, curiós del que podia haver-hi dintre el meu jo. En definitiva vaig concloure que res de mal podria arribar-me d'aquell home.
Coratge, Becky, i continuem les provatures. S'aixecaren i seguiren caminant a l'atzar dant-se les mans, orbs d'esperança. Feren per manera de computar quant de temps havien estat dins la cova; però no sabien sinó que semblava que haguessin passat dies i setmanes. I, amb tot, era palès que això no podia ésser, perquè llurs candeles no eren encara exhaurides.
Un moment de pausa. Don Eudald ja no podia obrir més ulls ni més boca, i, no obstant, no capia encara on s'encaminaven les elucubracions del vell Rector, per més que aquest se clarejava bastant.
-Doncs el dia que us caseu tindreu el molí. Tot el matí varen passar-lo fent calendaris, bo i escatint les condicions del tracte, en el qual el senyor donava a en Biel tots els aventatges que podia desitjar.
En canvi el vi m'anava d'allò més bé: despertava en el meu ventrell una caloreta suau, difonia pels meu membres una rampa agradosa i m'emboirava el cap dolçament. Vaig escurar el meu vas fins a les escorries. Després me vaig allargassar i vaig trobar una positura còmoda. Sentia cert estoïcisme. Que passés lo que passés, podia adobar-hi res, jo? ¿Per què preocupar-se i perdre el repòs?
En Quimet va jurar-me i perjurar-me que ni ell mateix podia explicar com va refer-se del seu cadarn ni com visqué durant aquella mesada que el cregueren difunt ni com abandon
Davant de l'escriptoriet tot el sant dia, ni un pam de cel blau podia veure, perquè els cristalls glaçats de la finestra li tapaven la vista del defora. Sort tenia de que all
Paraula Del Dia
Altres Mirant