Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 17 d’octubre del 2025
Oh! ¡com s'enyora l'aigua en els paratges on tot és pedra fullada, roquissers abruptes i tarteres sense un bri d'herba, ni un respir de vida!... ¡Tota una muntanya gegantina de roca que puja pel blau, com si volgués ésser l'escala per a pujar al cel!... ¡Si all
Deu-los el benestar a muntanya, i sempre els veureu tristos i enyoradissos.
Lici, que comandava l'esquadró de cavalleria, i Esquines, que comandava els peltastes de la divisió de Quirísof, veient fugir l'enemic a bell córrer, el segueixen: els soldats criden que no es quedaran enrera i que s'enfilaran amb ells per la muntanya.
Després que has besat gemada i has omplenat de vida i alegria tota la muntanya, esdevinguda riu, et frises en els gorgs i passes brunzint entre pedres rodones que semblen els cranis d'una nissaga de gegants perduda, i arribes a la plana i et tornes seriosa i calmosa com una dona entenimentada, i així, arribes a la mar i enamorada t'hi llances i mors en una eternal abraçada.
Vaja, vull dir que si ara, per voler de Déu, s'ha de perdre el nom per falta de baró, vull que qui el substitueixi sigui de la mateixa fusta que els passats: vaja, un home així, com nosaltres, a tai de muntanya.
L'alta i baixa muntanya estan sembrades de caserius que tenen l'apariència de poblets. Grandiosos bastiments a on la pedra picada hi és a dojo en arestes, finestrals i brancades amb mirandes i porxades d'excel·lent orientació, escales monumentals i cambres espaioses, algunes decorades amb gran riquesa, grans llisses, eres com places i cabanyes com catedrals, tot d'una grandiositat que demostra, ensems que un esperit agrícola de gran empenta, un grau de cultura i un refinament de costums, molt per dessobre de lo que avui all
Però el cas és que, àdhuc els que s'han mantingut ferms al camp, han sofert els efectes d'un mal aire que ha glaçat l'esperit pogressiu de nostra muntanya.
-Però no era pas la justícia dels homes, la que'm feia més por- solia dir el company d'en Biel, en recordar la feta: -la que temia era la de Déu, que em sentia pesar a la conciència amb la feixugor d'una muntanya. Per això, quan vàrem caure a les mans dels civils, vaig estar-ne potser més alegre que no ho estaré el dia que m'obrin les portes del presidi i pugui tornar a casa.
Aquells rastres que Sebalt havia reparat a la muntanya, eren seus. Quan el baró va haver-me fet aquesta confidència, vaig creure que no li podia amagar l'influència estranya que l'aparició de la vella exercia en l'estat de salut del comte, ni les altres circumstàncies d'aquest drama.
Li plau la visualitat de dalt de la muntanya estant, però li agrada de trobar allí un rètol sobre una pedra dient-li el que ha de mirar, i una taula i un banc, en el qual pugui seure per beure un xop i fer-se el belegte semmel , que ha tingut bona cura de dur amb ell.
Paraula Del Dia
Altres Mirant