United States or China ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'enfardament finí a la mitja nit i cinquanta minuts. Harris va asseure's sobre un cistell i digué que confiava que res no es trencaria. George respongué: -Si es trenca alguna cosa, que es trenqui. Ben trencada serà: vet ací. Ho digué amb una entonació com si ho preveiés amb gran acontentament. Després afegí que tenia ganes d'anar a dormir. Nosaltres també en teníem.

Amb hams i llinya i pèls de seda, que va trobar dintre un calaix del seu difunt pare, que era estat pescador, s'havia guarnit una canya, i, després d'algunes provatures quasi infructuoses, un vespre pogué comparèixer a casa seva amb una enfilada de mabres i un llobarret de mitja terça, que resplendí argentadament com un comal de lluna, dins la plàcida foscor de la cuina, així que el noi va entrar-hi mostrant-lo a sa mare.

La Fineta és sola a casa, i la basarda no la deixa dormir. Son pare i sos germans sortiren a sardinals a mitja tarda i no tornaran fins l'endem

A cosa de mitja nit, o, més , al principi del matí, Dolly, que era la germana de la senyora X., s'assegué al llit i rest

A cosa de mitja tarda d'aquell mateix dia començ

-Tomàs Sawyer: on éreu, el 17 de juny, als volts de la mitja nit?

Anguiol sarai per me... Anguiol saró per te... per me-per te- per te-per me- si... si per me-si... si per me- Anguiol si si... peeeeer... te! peeeeer me! Surten de casa d'una núvia. Ja s'han despedit i, a mitja escala, ella s'eixuga els ulls de pressa. Ell ho veu, se li acosta i li diu amb dissimulo: Ell. -Què ? La mare. -Déu els faci ben casats.

El temps de major concurrència als cafès i restaurants de Berlin és de la mitja nit a les tres de matinada. Però la major part de la gent que hi va són llevats fins a les set. I una de dues: el berlinès ha resolt el problema de la vida moderna de viure sense dormir, o, com Carlyle, deu estar desitjant l'eternitat.

La mestressa escorre una mitja. La germana es muda l'unguent del dit. Sa mare fa bacaines. L'amo. -Jesús! ¡Que desgràcies en un descarrilament! Ell. -M'estimes? La mestressa. -Ai! ¡Quin desconsol per les famílies! Ella. -M'estimes? La germana. -Mirin, mirin-me el dit! ¡És tot carn viva! Tots hi corren. Ell. -Caramba! -M'estimes? Ella. -Ui! Fa esgarrifar! -M'estimes? Toquen les nou.

A la mitja nit, cansat ja de fantasiar, de jeure, d'incorporar-me i de rebolcar-me de tots costats, me vaig vestir. Havia deixat en un recó de la cambra l'olla de vesc i la gàbia. Vaig anar a palpar-les i em vaig ensajar una estona a dur-les amb una sola , a fi que l'altra em pogués restar lliure per a obrir les portes. Si, la cosa era fàcil.