United States or Slovakia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Huck comprengué que vindria una pausa, una cosa encara més esglaiosa que tot el parloteig assassí que vulgueu: així és que va contenir-se l'alè i recul
Kobus havia acabat per adonar-se que la suor li lliscava esquena avall. I, mentre eren al cim de la costa a rependre l'alè, la immensa munió dels insectes que ixen de terra als primers dies del bon temps es féu sentir per primera vegada a llurs oïdes. -Escolteu, Christel- digué, -quina música, eh?
He provat dues claus, tan blanament com podia; però feien un tan maleït garranyac, que amb prou feines podia contenir l'alè, d'esparverat que estava. I tampoc no daven el tomb dintre el pany. Bé, sense adonar-me del que feia, agafo el pom, i la porta que s'obre! No estava tancada! Salto a dins, llenço la tovallola, i... gran espectre de Cèsar! -Què? Què heu vist, Tom?
Els nois restaren amb l'alè embussat. Joe l'Indi es pos
-On s'és vist?...Dolenta!... Rabiosa!... ¡Mal gènit!... Verí!... -L'hauria morta. Sols va revenir al veure que la castigada perdia l'alè... i, aleshores, el cor se li espaum
Els vells vénen a seure, les tardes, per beure l'ale i fer la xerrada sobre els polítics de la vila. Les habitacions són baixes, els ferros de les finestres verticals, les escales estretes i els passadissos giragonsejants.
Rauxetes de vent tebi alçaven els cortinatges de Fritz, i els deixaven caure de bell nou. Després, tot seguit, l'alè de la muntanya, refredat pels glaços que s'escolen lentament a l'ombra dels torrentars, omplia altra vegada la cambra.
No hauria calgut que ho repetís: amb una vegada n'hi havia prou: Huck ja feia trenta o quaranta milles per hora abans que la repetició fos pronunciada. Els minyons no s'aturaren fins que hagueren arribat al cobert d'un escorxador abandonat, al capdavall del poblet. Tan aviat com Tom hagué recobrat l'alè, va dir: -Huck, ha estat esglaiador!
En acabat, reprenia el seu cant melangiós. Sperver, Sebalt i jo estàvem palplantats, ens conteniem l'alè, garfits d'espaordiment. De cop i volta el comte va callar. Com la fera que flaira el vent, va aixecar el cap i va parar l'orella.
Les seves velasses havien sigut lligades com uns cobricels de l'una a l'altra de les dues barques bessones. Allí no hi traspuava una gota de sol, i, en canvi, per escàs que fos, l'alè de la marinada havia d'esmunyir-s'hi, fresc de ruixims així que deixava l'ona esgavellada sobre el sorral.
Paraula Del Dia
Altres Mirant