United States or Nauru ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un dia En Quimet obrí palpitant la lletra de l'oncle, escrita en paper d'un bar de la Ronda de Sant Antoni. L'oncle, després de demanar que li trametessin per l'ordinari dues garibaldines d'una fàbrica molt bona que hi havia a la seva ciutat natal, i després de fer alguns comentaris irrespectuosos sobre la fracassada vocació sacerdotal d'En Quimet -a propòsit de la qual arrib

Sobre aquest punt també els podria posar quatre paraules en llatí, que hi vénen molt al cas; mes no les poso perquè no estic ben segur de saberles exactament, i en cosa escrita és molt fàcil que a un l'atrapin; si això fos discurs o sermó, ja les hauria tirades entre cap i coll, perquè les paraules volen, i parlant una mica enfarfegat ningú podria demostrar-me que la cita era esguerrada.

Tots els països tenen llur pronunciació especial per als estrangers... una pronunciació que mai no somiarien d'usar entre ells, car tampoc no la podrien entendre. Recordo haver oït, una vegada, una dama anglesa explicant a un francès la pronunciació de la paraula anglesa have . -Vostè la pronuncia- deia la dama, fent-li retret -com si fos escrita hav . Fixi's que no ho és: porta una e a la fi.

Això és prou bo per a cosetes ordinàries sense cap ni centener, especialment amb les noies, perquè després us van al darrera amb un flabiol sonant, i no poden fer sinó botzinar quan es veuen en el trencacoll; però una cosa d'importància com aquesta ha de ser escrita. I amb sang.

SIR TOBIAS No, no la cursaré aquesta carta; perquè aquell jove sembla inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella traspúa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot seguit coneixeria que qui l'ha escrita és un ensa. Lo que faré ser

Un dia vingué un gran paquet per a l'emperador: a la banda de fora hi era escrita la paraula «Rossinyol». -Ara tindrem un altre llibre sobre aquest celebrat ocell- digué l'emperador. Però no era pas un llibre: era una petita obra d'art dins una caixa, un rossinyol artificial, exactament igual al vivent, però atapeït, per damunt, de diamants, robins i safirs.

Esbrellant-se al sol, veiérem una làpida escrita. La llegírem amb els ulls plens de llàgrimes i el cor ple de Déu. Deia això: «Aquesta làpida la pos