United States or Taiwan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No: sempre heu estat recte i lleial amb mi, Muff Potter, i no us aniré pas a l'encalç. Ja veieu: això és la més gentil cosa que un hom pugui dir. -O Joe! Sóu un àngel! Per molt que visqui sempre us beneiré fins al darrer dia! I Potter començ

-Doncs el dia que us caseu tindreu el molí. Tot el matí varen passar-lo fent calendaris, bo i escatint les condicions del tracte, en el qual el senyor donava a en Biel tots els aventatges que podia desitjar.

I llavors dins sa pensa una lleu recordança va fer-se gran, va fer-se visible amb lentitud, com els cimals alterosos que la boira descolga. Se recordava que un dia va beure a cada mamellada.

Pobrissona doneta! Sembla que la veig amb sa humil alpaca grisa, tacada de tinta. Potser un dia, al mateix Glorious Goodwood, o en lloc semblant, a ple aire, s'haur

L'aventura del dia turment

A punta de dia es formen en cercle al voltant del turó on els grecs s'havien atendat, molts de genets i peltastes, que augmenten a cada punt: i atacaven als hoplites a la segura: perquè els grecs no tenien un arquer, ni un javaliner, ni un cavall: en canvi els tracis, corrent o galopant tiraven la javalina, i quan els grecs avançaven contra ells, fugien a pler.

En demano vint unces i torna cada any a casa! ¡Veli aquí! ja t'has firat, Martinet? El noi de can Blai porta un mec i una meca. Quin bestiar! allò és senyoriu fi! ¡amb un ret i un gipó semblarien persones! Jo crec que deuen menjar la grana amb forquilla. -Prou xerrameca!... Bon dia i bona hora. Avi Pelat, que és el mateix ruc de sempre? -El mateix! -Quan ne voleu aquest any?

-Mireu, Patllari, aquesta nafra... l'he feta llepar pel goç, li he posat greix de serp, oli de llargandaix i no em passa! ¿què hi farieu? -Vos, Patllari... jo pla soc perduda! Quan a un se li comença de girar la garba!... Mireu, ara el sogre s'ha ferit i tot el sant dia demana... ¿no teniu un remei perque no mengi tant?

Calia també atendre un conjunt de circumstàncies que realçaven la bellesa de la figura: el fons del mar, on els contorns se diluïen i mullaven; l'atmosfera d'aquell dia cendrós, que harmonitzava totes les entonacions dintre una gama freda... I això era precisament lo que més engrescava la meva imaginació, lo que havia de donar a la meva tela cert caràcter original que la distingiria dels treballs gastats de taller.

-Fins a quin dia hem de plorar? va dir amb entonació reganyosa. Aleshores me vaig alçar plorant i rient, me vaig arrapar als pèls de les seves barballeres estirant-los-hi falaguerament... i una besada, i dues, i...