United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !


El cor li deia que faria cacera i esperava segur que l'ós, bo i fugint del seu fill, sortiria per la boscúria del seu davant. Se sentí soroll de fullaraca trepitjada, les mates es movien. Ja es veia una foscor que es movia. -És un ós bru! Son

L'Angeleta va sentir una basarda que li donava neguit: -I si un animal se li estimbava com va passar al pastor de can Brú! La trincola del bou esqueller sonava plàcidament en el silenci de la boira que mullava la cara de l'Angeleta amb unes gotes menudes, com una polsina de cascada.

Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mur hi era humit prô el sol hi era alegre. Per lla a Sant Josep el bru sol solet lliscava i lluïa pel carreró estret. En mon cos neulit llavors jo sentia Una esgarrifança de goig i alegria.

És massa bru, per a portar el groc: no li escau del tot. Jo li he aconsellat d'usar el blau amb mostra crema, però cap persona no la seva falta de gust en el vestir. Demés, Harris és obstinat en les seves idees, i això és veritablement fastigós: enfardat com sol presentar-se, impossible que pugui mai tenir èxit.

I arribava la fosca, l'hora solemne de l'aguait: el cercle bru de la terra s'estrenyia; les pues dels joncs i els plomalls dels canyissos esdevenien fanàstics, destacant-se contra cel; la ressaga del mar ens cobria d'un brunzir rítmic i continu; i la silueta d'en Carxofa, l'exorcista, us abandonava diluïda enllà, en una massa de boira moradenca, subtil, vibràtil.

Quan algun llagut donava fusa, al lliscar-hi per damunt, hi obria un solc bru i oliós, que lluïa darrera de la popa i restava assenyalat llarg temps, com un camí misteriós. Els rems, sense cap mena de remor, s'enfonsaven en l'aigua fent-hi esclatar blavoses llumenetes, i després s'alçaven perlejant.

Queia un veritable xàfec de sol; però bah!... Me vaig entretenir contemplant el lluminós paisatge: aquell cel d'un blau ferm, aquelles cases blanquíssimes, arrastellades al peu d'una muntanya penyalosa d'un to bru formentós, en la qual les ginestes en flor brillaven com els joiells sobre el pit ossut i colrat d'un gitano; i després el mar, i el ros sorral, i els llaguts amb llurs veles esteses a secar, i les serralades llunyanes, blavisses, com transparents...

Ara dieu, quant vos havem de donar? -No res! I vulgues no vulgues En Joanín, per ordre del seu pare, va posar-li quatre duros al sarró on duia un bocí de pa bru, un tros de formatge i un flabiol llardós que no tocava. Passada la dolor, i davant el munt de dies que En Guim havia de romandre al llit estirat i quiet, va esclatar la meditació. Una cosa nova per ell que mai no havia fet.

El pobre Guim va caure damunt del cadàver del seu fill. Les llàgrimes queien en la neu, els sanglots es perdien en la gebror i els sospirs s'ofegaven en la remor del riu. Un ós bru pass