Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 1 de juny del 2025
Però ben aviat va foragitar-lo de si, considerant que el que anava a arriscar era una mesquinesa comparat amb els aventatges que, si la cosa anava bé, podia produir-li. I, que hi aniria, era gairebé segur. L'energia i el coratge de que havia donat sempre mostra en Biel n'eren penyora.
Però ben aviat, en recordar el braó de què en Biel havia donat mostra sempre, tornava a posseir l'assegurança que ell i no més que ell era capaç de semblant obra. D'un home com en Biel podia esperar-se tot. Això sense comptar que per a alguna cosa havia de servir-li el seu tracte amb les bruixes. Aquest pensament va retenir-lo per uns quants dies d'empendre la tasca de posar remei al mal.
Talment diria que m'han tret anys de sobre, veies!... I això ja és un bon començament de jornada. -Déu vulgui que acabi tal com comença- va fer en Biel, que caminava cap baix i pensatiu.
Ell els havia plantat, ell els havia vist créixer, ell els havia espurgat per ajudar-los a viure. I, al capdavall, per què? Perquè, a la llarga, els de can Bartra se n'haguessin de gaudir. Llamp de llamp! N'hi havia per a fer bullir les tripes!... Però encara hi havia una altra cosa que no se l'arribava a acabar, en Biel: l'intent de casori amb la Malena que tenia l'hereu Bartra.
Com si aquell somrís hagués foragitat l'angúnia que el lligava, en Biel va recobrar el moviment i la vida, es va acostar al marge i va rompre a parlar: ¿Fa, Malena, que no me'n tenes, de por?... ¿Fa que no ho ets, tu, com les altres mosses, que d'un cort lluny ja fugen de mi com els dimonis de la creu? Fa que ets la mateixa de sempre?...
Amb el matrimoni, la Malena s'havia engruixit i es mostrava radiosa, vessant salut i sobreeixint de vida, mentre en Biel, sempre aqueferat, sempre a la seva, no pensava sinó en treballar, engrandir les terres que menava i augmentar el bestiar que tenia per estables i corrals. El cas era preparar un bon niu perquè els ocells que havien de venir no naixessin miserables.
Amb tot, aquella alegria semblava barrejar-se amb una ombra de tristesa. Bé pernejava, la mula, dintre l'estable o la sínia; bé saltironava alegre, en les hores que en Biel no l'havia de menester, esbrotant d'ací i d'all
La llumenera, penjada del sostre, aclaria feblement el cos de l'infant, que jeia sense vida al cim del llit de peu de gall on en Biel i la Malena havien dormit el son de nuvis.
I va despatxar el vell amb una mirada. Ple de confiança i enardit pel senyor rector, amb qui s'aconsellava sempre, en Biel anava arrodonint la seva obra.
Fins semblava que la remor de l'aigua restés esmorteïda. La Malena, sang-glaçada de primer antuvi, va sentir-se tot d'un plegat corpresa per l'aire de beatitud d'en Biel; i sense parar-hi atenció, va mig aclucar els ulls i va somriure. Ja era romput el glaç.
Paraula Del Dia
Altres Mirant