Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 6 de juny del 2025
La Clàudia era una dona alta i prima amb l'ànima esborrada per les penes i les carns xuclades pel cansament. Tota l'alegria i vivor, que de fadrina lluïen en son esperit, les va perdre maridada amb aquell home sempre enfutismat i amenaçador.
Aquell dia van donar-se compte clar de que s'estimaven i de que quedaven promesos. En una de les converses futures, l'hereu marc
Germá, va respóndreli aquell, no 'us dirè que no; mes ja sabeu lo que s' hi guanya. Perque ha mort á tots sos confessors m' ho dihéu? Si, germá. -Donchs, si no es mes que per aixó, deixáume fer y, ab l' ajuda de Deu, no crech que en mi fassa altre tant. Anéu, anéu va dirli lo Prior mes recordause de que se 'us ha avisat. Si 'm mata, pera major gloria de Deu sia, esclamá 'l llech.
Era al caient d'una tarda d'agost; havia plogut i fresquejava. Tornant de passeig el vaig trobar al Jaume, com sempre, assegut a la barana del pont; m'hi vaig asseure també per garlar una estona... M'agradava parlar-hi amb aquell home; en sa conversa hi brollaven a voltes raigs d'una poesia encisadora, fresca i espontània... però aquell dia en Jaume no tenia ganes de conversar.
Sàpies que havem fet propòsit d'anar pelegrinant tot el temps de la nostra vida. Veient el sant pare abad aquella suplicant congoixa, mana'ls així mateix que entressin en la nau, i els va dir: -Sia així com voleu, mos bells fills. I encara afegí: -Ja sé en quina manera sou venguts. Bona obra ha feta aquell monjo.
I la gentada el contemplava aquell espectacle, silenciosa, amb un recolliment solemne sentint en son front les ratxades del vent d'enfora, la bafarada humitosa i freda que llençava aquella gola monstruosa, oberta davant seu...
ANTONI, (a Porcia) Jo havia compromès mon cos pels interessos de vostre marit, y a no esser per aquell que ara té la baga, la desgracia m'hauria anorreat; aquest cop, ab la garantia de la meva ànima, goso a assegurar que vostre senyor jamai, voluntariament, mancar
I no era encara prou: no apaivagat aquell vèrtig suïcida que dominava a les bèsties, foren les persones que començaren a heure-se-les elles amb elles. Negats els cors de ràbia i desesperació, començaren a recriminar-se uns als altres, titllant-se de lladres, de bords de mala dona i de fills de qualsevol cosa. Brandejaven els garrots i les fones, xiulaven furients els rocalls, i, si no venien més prompte a grapats, era perquè ho impedia la barreja de bèsties que corrien d'ací d'all
-Feliça: ja n'hi ha prou, de camàndules! exclamà, per fi, en Ramon, que ja es començava a impacientar. -Sense necessitat de que ningú li digués, o, millor dit, perquè vaig avinentar-li jo mateix, sap vostè prou bé com y de què estic jo agraviat, com ho estaria fins el gos del veí si s'hagués vist tractat com jo. ¡Miri que tirar-me al carrer en dejú i amb un temps com aquell!...
Mes, sigui com vulgui el cert és que aquell somni fou per a mi allò que la Física per a Newton i que mai més no vaig recordar-me de Metafísiques.
Paraula Del Dia
Altres Mirant