United States or Republic of the Congo ? Vote for the TOP Country of the Week !


A les quatre marxa al cafè i es pren una xocolata amb pastissos. Altrament no es tracta d'un home de gustos cars i refinats: els cuiners i els preus francesos no es troben, generalment, en els seus restaurants: prefereix la seva cervesa i el seu vi blanc econòmic als millors clarets i xampanys.

-Tanmateix, a la fangada no hi sueu pas el vi com ara. -Perquè no ens hi ajuda com ara el sol. ¿Què es creu que el bevem, nosaltres, el vi? Nosaltres no som més que el ble de la llumenera. Si falta l'oli, el ble se consumeix i el llum s'apaga. El símil era ben trobat.

Els segadors, debatent-se entre els raigs xardorosos del sol i les reverberacions de la palla resseca, sostenen ses energies, gràcies a una transpiració copiosa, alimentada per abundants refrigeris d'un vi de pocs graus.

Des de l'església s'oien les veus destrempades del Cerdà, amb gran escàndol de les dones i gatzara i rialles dels homes apilotats a la porta. Després ha sortit tot cridant, amb rialla grossera: -Anem, nois: ja el beneirem nosaltres, l'arbre; el beneirem amb vi! Aquesta escena, d'irrespectuosa procacitat, ens ha deixat a totes el cor oprimit.

Trobaren el magall, l'aixada, la destrala, unes saques apedaçades, el fanal amb el dipòsit de l'oli buid, i àdhuc el plat fondo de les sopes de vi sense vi i sense sopes, amb el rústec vidriat de floretes grogues tan net i lluent com si acabés d'eixir de casa el terrissaire.

-David- digué Fritz: -parlem d'altra cosa! -No! Totes les vostres gaubances de solter, tot el vi vell que beveu uns amb a1tres, totes les vostres facècies, tot això no és res... no és sinó misèria, vora la felicitat de la família: all

-, i bevem un glop- deia Fritz. Aleshores, prenent el vaset que hi havia damunt el forat gran de la bóta, es refrescaven amb un vas d'aquell excel·lent vi, i tornaven després a la tasca.

-I sense beure un vas de vi, afegí el majordom, tot creuant les seves mans petites i rodanxones damunt la panxolina. Vaig creure que havia de decantar la testa per a expressar la meva sorpresa. Tot seguit mestre Tobies Offenloch vingué a asseure's a la meva dreta i em digué: -Senyor doctor, creieu-me, ordeneu-li una botella de markobrünner per dia.

Des del balcó de la meva cambra, obert sobre la plaça del Vi, s'atalaiava un bon tros del carrer de Ciutadans, tota la plaça, la pujada del Pont de Pedra, el pont mateix i, enll

Hauria donat tots els vins de França i d'Alemanya per a ballar una altra vegada el treieleins . Com canvien les idees d'un hom en tres mesos! Christel, assegut d'avant la finestra, amb el gran capell damunt el bescoll, la cara radiant, el colze damunt la taula i el fuet en sos genolls, mirava el sol magnífic del defora; i, tot pensant amb les seves collites, deia: -... ... és un bon vi!