United States or Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo, escanyada per l'angoixa, no podia dir un mot: me revinclava opresa, ofegant-me... Ell agaf

L'apotecari va llegir-la, i me la retorn

-Ah!... va fer el vell rabí, tot redreçant-se, amb els ulls badats d'admiració: -és la petita Súzel, estima la petita Súzel!... Vaja, vaja, vaja... me n'hauria hagut de témer! Però no hi veig mal en això, Kobus; la petita és molt gentil. És el que et convé... hi seràs feliç, molt feliç. -Volen donar-la a un altre! interrompé Fritz, desesperat. -A qui? -A un anabaptista. -Qui t'ho ha dit?

SIR ANDREU Mai, fòra de que m'amoinés el Canaries. Devegades me sembla que no allargo més que un cristi

Els bosells repicaven tristament, com les matraques en Dijous Sant: -Trac, trac, trac... Acabada l'oració, en Vadô i en Pau varen portar galetes i vi ranci. -Una mica de reixopó, pubilla -me va dir l'avi Mauva. No manca pas tot: encara sa guingueta est

Ara mai no en provo ni la mostra. Així la meva ampolla la vaig donar a George, que me l'havia demanada per a un seu amic de Leeds; i més tard vaig saber que Harris també havia donat la seva amb la mateixa destinació. Un regust de ceba ens obsessiona des que sortírem de Praga. George ho nota igualment, i ho atribueix al predomini de l'all a la cuina continental.

-Jo som Macari de nom, nat i nodrit en la ciutat de Roma, fill d'un noble baró molt pol·lent de la ciutat imperial. Passada l'adolescència, mon pare sense que jo hi consentís, me volgué mullerar. Cerc

Lo cert és que vaig defugir converses, me vaig asseure a l'escon amb excusa de cansament, i em vaig retre a les meves meditacions.

Us perdono de tot cor- féu l'excel·lent home. -Creieu que n'estic tot joiós de la vostra fortuna, baldament no me l'expliqui. -Ho sabreu tot! digué alesbores el propietari de l'hotel. -Aquest vespre... demà... us ho contaré. És el senyor, qui m'ha protegit: a ell ho dec tot!... És gairebé un miracle. Veritat, Fridolina? La seua muller inclin

-No ho , pobra de - digué la Montserrat; i, després d'uns moments de silenci, afegí: -Me sembla que els primers són lo que se'n diuen egoistes, i l'egoisme no és pas cap virtut, sinó lo contrari.