United States or Bahamas ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo, mentrestant, estava a l'espectativa. Se m'havia dit que no em mogués d'all
I vaig contar-li com m'havia assabentat de tot. Em descordà, examinant-me de cap a peus; prengué un puny meu amb les seves grapes i em timbalej
I, dit això, estenc el senyal de la creu del front al pit i d'espatlla a espatlla. Llavors, la Xucladora, que se m'havia estat mirant de fit a fit i bocabadada durant el meu parlament, cau, rebotent de cap a la roca amb un soroll que em fa escruixir. I tot em sembla fosc, i fujo... fujo. LLIBRE III
A mi ja em semblava que aquest apassionament era exagerat i estrambòtic; però... ¿i què?... Cada u té les seves coses; i la Jacobè m'havia estimat sempre tant, i llavors me podia veure tan poc sovint!...
Aquí la bona dona va fer una pausa, després va aspirar lentament un pessic de tabac i va semblar que es recollís. Jo m'havia posat d'allò més atent.
Havia passat més temps del que pensava, quan Ethelbertha vingué a dir-me que eren dos quarts de vuit i que el desdejuni era a taula. Vaig pensar llavors, que no m'havia afaitat encara. A Ethelbertha l'empipa que m'afaiti corrents. Tem que un estrany pugui pensar que he intentat un suïcidi digne d'un pobre d'esperit, i que els veins puguin creure, pels senyals, que no som feliços plegats.
-Però la idea me l'heu donada vós- altra vegada interrompé Harris. -Vós sabeu com dèieu l'error que per a un hom suposa l'ésser sempre dins el mateix cau, i que la continuïtat del viure domèstic fastigueja cosa de no dir. -Parlava en un ample sentit general- vaig argumentar, explicant-li-ho. -M'havia sobtat el pensament que ho faríeu, i havia pensat de repetir-ho a Clara.
Però els prejudicis socials els empenyeren. -Escolta, Adelaida: hauries de dir a la cambrera que no em posi sinó un matalàs, al meu llit. -Per què? -Perquè estic avesat a dormir amb un només, i em molesta trobar-ne dos. M'enfonso massa: aviat em fan calor... -Ets ben estrany! No he conegut encara ningú que tingui aquestes preferències. Pensava ,que m'havia casat amb una persona normal.
No sé si vaig parlar amb amargor, però no vaig poder estar-me'n. Ni una amable paraula se m'havia dit durant tot el fastigosíssim camí. -No ens entengueu malament- digué Harris. -Tant el mateix George com jo sabem que sense vostra assistència no ens trobariem on som. En això teniu tota la raó. Però l'instint pot errar. El que proposo és substituir-lo per la ciència, que mai no erra.
Jo volia contestar i no podia. -Aquí! aquí! El crit, entelat, s'extingia abans de sortir de la meva gola. M'havia incorporat sobre els genolls. -Aquí! aquí! El pare s'abalanç
Paraula Del Dia
Altres Mirant