United States or Poland ? Vote for the TOP Country of the Week !
És una cosa curiosa: jo mai no he pogut llegir l'anunci dels medicaments sense que aviat em porti a la conclusió que pateixo, en el grau més virulent, la malaltia particular que s'hi descriu. En cada cas, el diagnòstic sembla correspondre a les sensacions que he pogut sentir en la meva existència.
-Ah, caram! Professor de dibuix! va fer en Víctor, oblidant l'hora, el despatx i la mala humor. -Sí, senyor. He llegit l'anunci a La Vanguardia... -Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències meves. Puc dir-li que dono classes al col·legi de Jesús Maria, al col·legi de Loreto...
La mala cara dels uns i la fredor dels altres, l'aire de tant se me'n dóna dels propis i el posat garneu dels estranys, varen ser per a ell l'anunci de la vida de penes i fatics que anava a empendre. Prou va trucar-hi, a totes les portes; prou va maldar, per a guanyar-se de bell nou la voluntat dels que havien estat els seus amics... Tot va ser en va.
Era ben concreta, la cosa: «Un beefsteak de lliura i un bock de cervesa cada sis hores. »Una passejada al matí, cosa d'una dotzena de milles. Ficar-se al llit a les deu del vespre. »No dessucar-se el cervell amb coses que no s'entenen.» Ara tornem a l'anunci de les píndoles per al fetge.
Li vàrem prometre de tenir-ho en compte, i esdevinguérem silenciosos de nou fins a l'altra frase de George: -Quina bicicleta vau dir que era, aquesta? -No recordo ben bé la fàbrica. respongué Harris; -però tant se val. -Vols dir? -Prou. Però, per què ho pregunteu? ¿Què us passa? -Que no és el que diu l'anunci. -Quin anunci? pregunt
-L'anunci d'aquesta particular marca de bicicletes- digué George. -En vaig veure un, exposat al carrer Sloane, un parell de dies abans de sortir. Un home muntava aquesta marca de màquines; un home que duia a la m