United States or El Salvador ? Vote for the TOP Country of the Week !
El cor li deia que faria cacera i esperava segur que l'ós, bo i fugint del seu fill, sortiria per la boscúria del seu davant. Se sentí soroll de fullaraca trepitjada, les mates es movien. Ja es veia una foscor que es movia. -És un ós bru! Son
Una riuada de dolor va ofegar-li el cor, prou trocejat de la vergonya i penediment. -Magí, jo't prometo que mai més me'n veuràs de borratxona: primer morta! Pots estalviar-te l'escupinada! i trenc
Vós sou el meu goig, la meva glòria, la meva ditxa suprema! -Doncs, aleshores obriu el cor a la llealtat, i pinteu en els vostres llibres la joia que m'omple l'ànima... -Adorada meva! -Estimat meu! I un bes d'amor, serè, castíssim, va cloure la conversa de l'amiga i de l'amic. En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula.
Ara En Martí en aquella solitud ho veia ben clar. La fredor dels somriures li glaçava el cor, la serenitat de les paraules i les mirades el desolava. La seva promesa era una excel·lent companya d'esport, una deliciosa beutat gràcil i encisera, una joia per viure reblerta d'elegàncies entre les mirades d'una societat que l'admirés.
L'estiu passat, al tornar de les aules a fi de curs, vaig rebre al cor una forta sotragada al compendre tot d'una la terrible veritat. La Jacobè estava feta una calavera. Magra, tremolosa, amb els ulls fondos i el mirar esbarriat, va comparèixer a saludar-me.
-Sóu vós- digué el príncep -qui em salvàreu quan jeia a la platja gairebé sens vida? I prengué la seva enrojolada núvia contra el seu cor. -Oh! Quína excessiva felicitat! exclam
És la Mercè! repetia cridant ronc en Ferràn amb els ulls sortits i la cara d'orat. La Verge somniada, obra d'en Fèlix, era la imatge fidel de la Mercè, aquella dona d'ulls de color de cel i cabellera d'or que estigué a punt de allunyar en Ferràn de Déu, xuclant-li la mirada i trocejant-li el cor. El temple estava buit, l'imatge mig esmicolada s'emmantellava de la fosca.
Y quan li hagi estat contada l'historia, que digui ella si no es veritat que Bassanio ha tingut un amic! No us penediu d'haverlo perdut aquest amic, que ell no's penedeix pas de pagar vostre deute. Espero tant sols que'l juheu talli prou profondament, y a satisferlo vaig desseguida ab tot el meu cor.
Era com una d'aqueixes carretes embalumades que llurs conductors guien amb l'ai al cor per un mal camí: «que no embarquem aquesta fotja; que no agafem aquella gleva; si bolquem, si no bolquem...» El timoner havia d'estar sempre alerta, sobretot que no ens entravesséssim. I hala, hala, cap a garbí sempre, amunt i avall, marxa, marxa... Fins a quan? Jo era una mòmia vivent.
El respir, el cor que batega, el trepig de fulles mortes i la por que s'alça ufana dintre el cor.
Paraula Del Dia
Altres Mirant