United States or Timor-Leste ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Perot, malmirós, s'amaga la pipa de canya mig encesa a la butxaca per a aprofitar el tabac; i la Monja, de parella amb la desconeguda, s'agenolla, i mouen els llavis atiades per una devoció que'ls fa trenar oracions eixides del fons del cor.
El somriure de la dona vela tants de sofriments íntims, tantes d'inquietuds, tantes d'angúnies punyents! Noia, esposa, mare, cal que somrigui sempre, fins i tot quan el cor s'oprimeix i el sanglot ofega... És el teu paper, o dona! en aquesta gran lluita que hom anomena existència humana...
És una de les conquestes de més vàlua que hauràs fet, i es cosa de felicitar-te'n de tot cor.
No hi ha cosa tan trista, tan melangiosa, com les vibracions d'aquest instrument al crepuscle, quan tot calla, quan ni un alè ni un sospir no venen a destorbar el silenci de la solitud. Sobretot la darrera nota, aquella nota estiragassada, que s'estén damunt la plana inmensa, tot deixondint lluny, ben lluny, els ecos de la muntanya, té quelcom de la poesia més alta que garfeix el cor.
I de la gran alegria el cor se li trencà, els ulls se li entelaren i tingué tan bell tremolor de mans que don
El geperut, ben lluny d'enutjar-se'n, de semblant compliment, va mirar el picador tot enternit i va dir: -I tú, Sperver, ets un d'aquells vells soldats dels quals us he contat la història!... Sí, tens el braç, el bigoti i el cor d'un vell soldat! Si aquesta finestra s'obrís, i un d'ells tot allargant el braç al mig de les ombres t'oferís la mà, què diries?
Lluny de mi forçar el símil, que resultaria injust i fora de lloc- afegí somrient. -Considerem-la sols com la mística representació de la bondat del cor, reclosa en la bellesa de la forma i envoltada dels perfums de ses pròpies virtuts.
La tírria que, contra el jove, en son cor niava ja des dels pocs dies de coneixe'l, s'anava accentuant de dia en dia, engrandida per les continues mortificacions a què es veia subjecte son amor propi en les converses que amb ell sostenia i que sovint degeneraven en discussions i mitges disputes.
Montmorency és coratjós, però la mirada del gat hauria glaçat el cor del gos més valent. Ni l'un ni l'altre van dir res, i, amb tot, era fàcil d'endevinar la conversa que tenien. El gat: -Volieu de mi alguna cosa? Montmorency: -No, no: gràcies. El gat: -No us estigueu de dir-m'ho, si és que voleu res: sigui el que sigui. No passeu ànsia. Em sembla que m'he equivocat. Em pensava que us coneixia.
De sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els meus ulls i les planes del llibre. Llavors, sospirant alcí la vista, que espargida a l'atzar an
Paraula Del Dia
Altres Mirant