United States or Madagascar ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però Artaxerxes, en compensació de tot el mal que havia fet als grecs, els don
A punta de dia, els generals reunits s'estranyen que Cirus ni enviï algú altre per indicar el que calia fer, ni comparegui ell mateix. Decideixen, doncs, de plegar els bagatges que tenien, i prenent les armes tirar endavant fins ajuntar-se amb Cirus. Ja es posaven en marxa quan, a sortida de sol, arriben Procles, governador de la Teutrània, descendent de Demarat el Lacedemoni, i Glos fill de Tamos. Aquests diuen que Cirus és mort, i que Arieu, fugitiu, és amb els altres bàrbars a l'etapa d'on havien partit la vigília; que diu d'esperar-los-hi tot aquell dia, si havien de fer-hi cap, però que l'endem
-Tot això est
Amb tot això, les ganes de conèixer al gran poeta havien anat creixent de tal manera dintre l'ànima d'en Jan, que un dia va dir: ¡Què tanta covardia! Bo i traient forces de la mateixa flaquesa, va baixar a ciutat determinat a veure el mestre i a presentar-se digne i serè, tal com pertoca a l'home que pot ostentar títols d'una llarga i fervorosa admiració.
Tot capbussant-hi la mirada, vaig sentir-me colpit de rodaments de cap, i reculant temorenc a mitja plataforma, vaig entrar ràpidament en el passadís que mena al castell.
La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible, i, somrient, amb un somrís tot desmaiat, -Sou un beneit del cabàs! exclama. -Aneu, aneu. Però, reparant que ell se li acosta encara més, s'embraveix de sobte, ajunta les celles, i crida, amb alarma i enuig: ¡Arri d'aquí, poca-vergonya! Ell s'immuta. Afluixa la mà, es redreça, i escampa una mirada a l'entorn. La Fineta aprofita aquesta ocasió.
Tot de cop, xinc-xinc! reteplen! Pim-pam! Cataplum! És dir: trompetes, timbals, corredisses, bombo i escopetades, i entremig, crits de: ¡Ai, Déu meu! -No alarmar-se! -Reina santíssima! ¡Deu ser el cop! Jo que sento dir «el cop», me poso a córrer cap al bulto tot content, pensant: «Ajà! Ja hi som!...» I ca! Era el ball d'En Serrallonga! Tots som uns!
En tornar tingué a centes de coses a dir; però el més delectable de tot, digué, era jeure a la llum de la lluna damunt un banc d'arena en una mar tranquila, i contemplar la gran ciutat vora la platja, on els llums guspirejaven com a estels innombrables; parar oïda a la música i a la fressa i aldarull dels carruatges i la gent; veure tots els cloquers i agulles de les esglésies, i sentir el so de les campanes; i, precisament perquè no podia anar a la platja, això li semblava més cobejable que tota altra cosa.
I no cregueu pas que el veritable afecte que sentim per ell ja l'hàgim de perdre en el cas de no aixecar-se i de seguir plovent tot el dia sense parar. -Tant se val- pensem nosaltres. -Ell ha pronosticat amb bona intenció. Ben altra cosa ens passa amb un que ens predigui mal temps: sembla que ens hagi agreujat, i ens inspira com un sentiment de rancúnia i desigs de venjança i tot.
I no era pas que li manqués distracció, perquè, entre netejar d'herbotes les regues i els caminals de l'hort, escatar el joquiner de les gallines i canviar el jaç dels conills, gairebé tenia entreteniment per a tot el dia.
Paraula Del Dia
Altres Mirant