Li parlava excitat, amb intenció de ferir-la. Ella em digué, tota picada. -Així, doncs, tant se val que mireu vós. Vaig deixar els rems, per a orientar-me. El riu s'estenia recte davant nostre, al foscant de la nit, en la llargada d'una milla, però no es veia cap senyal de resclosa. -Voleu dir que no ens hem perdut?

Professava a la seva mare una amor tota reservada, però intensa i tendríssima. Per heure algun senyal de complaença d'aquella bona dona s'hauria obligat a qualsevulla fatiga:, s'hauria abellit a qualsevulla sacrifici. Mes eren tan poques les satisfaccions que per aquest caire solia gaudir!... Sens dubte per tan poques, li sabien més grates i desitjadores.

L'aspirant a llogater . -Em sembla que no. L'amo de casa . -Li dic que . I aquestes venes... Mala senyal... ¡Cuidado amb la feridura! L'aspirant a llogater . -Què diu, home! L'amo de casa . -Ser

-Kobus- continuava l'altre, greument, -estàs covant una malaltia. Tingues esment! Fa dos dies que no beus, i és mal senyal. T'amagreixes; els homes grassos que es tornen magres, i els homes magres que es tornen grassos, corren perill.

Ells no els esperen, ja que anaven armats com s'hi va a les muntanyes, suficientment per escometre i fugir, però no suficientment per anar a les mans. En aquell instant el trompeter dóna el senyal: i els enemics fugen encara molt més de pressa. Els grecs fan mitja volta i fugen a través del riu corrents.

Són set a dansar al meu entorn i ningú no sap dir el que he pogut fer del martell! També el martell fou retrobat, però per desgràcia l'oncle no va saber veure el senyal, fet a la paret, de l'indret on calia ficar el clau. Vam pujar tots, per torn, a la cadira, al seu costat, per veure de reconèixer el famós punt, i cadascú va indicar un lloc diferent.

Amb quin descans podia desitjar que perdurés a la terra com un senyal del meu pas! Amb quina confiança podia invocar-la com a testimoni a l'altre món! ¡Que infeliç l'escriptor que no pugui dir això mateix de la seva!

Però no és possible saber lo que passa! ¿Es que s'ha enfonsat la societat i ha desaparegutt tota idea de govern racional? Lo cert és que no es nota senyal d'altra autoritat que la del Cerdà, que és omnímoda i est

Aquí tots el musics balandrejaren el cap en senyal d'aprovació, i el narrador seguí dient: -El temps passava, i en Refila, distret, embadalit, no n'havia esment. I, camina que caminaràs, ve que ensopega amb una rabassa descolgada. Llavors torn

Això mateix: quan a porta s'obrirà, ho veure tot a l'avançada, sabré quina cosa hi ha a servir, podré fer un senyal a Katel perquè tiri endavant o s'esperi... Molt .