United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quan va començar a caminar, sa mare li pos
Mentrestant Gòngil, veient que els grecs són pocs, i molts els qui els estrenyen, surt amb la seva tropa, malgrat la mare, per pendre part en l'acció. Procles, descendent de Damarat, duu també reforços d'Halisarna i de Teutrània.
-Potser estan cercant-nos, ara, Tom. -Bé, em penso que sí. Espero que sí. -Quan repararan la nostra absència, Tom? -Quan tornin al vapor, em penso. -Tom, pot ésser fosc, aleshores: se n'adonaran, que no hi siguem? -No ho sé. Però tanmateix la vostra mare se n'adonar
La nena, arrupida en un recó de cambra o agafada a les faldilles de la mare, ho sentia tot, ho sotjava tot... Deix
La seva mare, entre planys abundosos, retreia, vingués o no vingués a tomb, dues malifetes perpetrades precisament en aquesta edat, aurora de la raó.
En aquell temps era tan dolça i tan innocentassa, que feia les delícies de la seva mare. Pel seu natural decantat al sentimentalisme, l'entendrien els éssers febles i les criatures de bolquers. Mostrava una sol·licitud maternal a criar gafarrons i lluerets. Els gossos li feien una por terrible. Però el que li feia més por, de tot, eren els capellans. Quan tenia de confessar-se, era tant el que patia, que una vegada es va desmaiar abans que li donessin l'absolució. I això que el capell
-Vols dir, Joan, que és el barítono, aquest?... -Mare de Déu! Que no el sents?... -Doncs no és pas el mateix que sortia a cantar el Profeta ... Prou que el coneixeria, perquè el vaig venir a veure dos vegades... Aquell no era tan moreno... -Què saps, tu, dona!... -Prou que ho preguntaré a la senyora Rita, que té dues filles que avui surten en el barco.
I, efectivament, tenia per a mi quelcom de mare, de germana i d'amiga. No puc pensar en cap de les meves primeres diversions que no hi hagi d'associar la imatge d'aquesta noia. Ella, amb fils de gasoses, trossos de pèl de seda i hams rovellats, que li regalaven els palangrers, guarnia les canyes de les meves pesqueres.
Sa mare un dia al llevar-se no es va trobar bé. -Ai, què tinc!... ai, què tinc!... I va nèixer en Peret. Era un divendres.
A la vesprada en Temme s'asseia vora la llar, en una cadira baixa, i, recolzat sobre les pròpies cames i amb els queixos entre els palmells de les mans, contemplava amorosament la seva mare, que feinejava per la cuina.
Paraula Del Dia
Altres Mirant