United States or Bolivia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si deixes aquest diner no es pas com amic que'l deixes: l'amistat ha volgut mai negociar ab el xorc metall deixat a un amic? No! Més aviat deus considerar que'l deixes a un enemic, tu. Si ell manca al compliment, la bona cara que li faràs a l'exigir contra ell la punició! SHYLOCK Ah! veieu com us sortiu de , ara!

El cor d'En Martí vessava pietat i amor i ben aviat va entrar a la casa miseriosa, on encara qualque moble luxós restava com un record del benestar passat. L'amistat seguí, la joventut deslligada escolt

Prova que no ni un dit de vergonya el negar l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia, pregunteu an en Fabià. FABIÀ. Un covard, devot y religiós de la covardia. SIR ANDREU Maleitsiga! Si l'atrapo's recordar

El mensur ha estat descrit tan sovint, i tan completament, que no goso de fastiguejar el llegidor fent-n'hi una relació detallada. Sols he de parlar-ne per la impressió que va produir-me. I d'intent escric la impressió que va produir-me el primer mensur per creure que les primeres impressions són més veritables i útils que les opinions desfigurades per l'amistat o la influència d'uns i altres.

Perquè la guerra dels déus no amb quina llestesa fuig ningú que la defugi, ni en quines tenebres pot esquitllar-se, ni en quina fortalesa retreure's: perquè arreu tota cosa és sotmesa als déus i per tot damunt tota cosa els déus imperen per un igual. Vet aquí el què penso sobre els juraments sobre els déus als quals hem confiat l'amistat pactada.

-No... És una casa fosca, fosca... Perquè el sol toqui a la cadernera l'han de traure al balcò... I el Babo sempre dorm, ves, i les ulleres li cauen sobre el diari...I la Baba sempre crida amb la minyona...I la minyona és bruta: quan ha de tastar l'olla, xarrupa la cullera, i, quan m'entra la llet, porta les mans untades i se les frega amb el davantal, ves...I la Baba les fredes, fredes, les mans, i quan li faig l'amistat, me dóna un cop als llavis, així, com si no ho volgués...I , que ho vol: saps?

Àgias d'Arcàdia i Sòcrates d'Acaia moriren així mateix; i d'ells ningú no se'n va riure mai com a covards a la guerra, ni els va titllar de traïdors a l'amistat. I estaven tots dos vora els trenta-cinc anys de llur naixença. DESCORATJAMENT DELS GRECS. DISCURS DE XENOFONT I ELECCI