United States or Samoa ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quirísof envia amb ell els peltastes del front, i els substitueix per les tropes del centre del quadre: el fa seguir a més a més dels tres cents homes escollits que ell mateix tenia en el front del quadre. El destacament avença tan de pressa com pot. Els enemics de dalt la cresta, en adonar-se que duu la direcció del cim, prenen tot d'una embranzida cap la l'altura, per disputar-la-hi.

" II.-Assemblea dels soldats i preparatius per a la marxa. " III.-Partença dels grecs. Són perseguits. " IV.-Continua la marxa dels grecs, perseguits per Tissafernes. " V.-Arribada a la muntanya dels Carducs. CAP. I.-Arribada al país dels Carducs. Primeres dificultats. " II.-Presa de l'altura i marxa a través de la serra. " III.-Pas del Centrites. " IV.-Marxa per l'Armènia. " V.-La neu.

Quan, en sortir de la plana, van haver pujat el primer turó, i davallaven per pujar l'altre, sobrevenen els bàrbars i des de l'altura comencen a aviar fones i arcs, d'abocada, sota un raig de cops de fuet.

Quan foren a l'altura de l'ala esquerra dels grecs, temeren els grecs que no els ataquessin de flanc, i que envoltats de tots cantons, no els fessin a trossos: i els sembl

Quirísof li respon: -Tu mateix pots veure-ho: La cresta que domina la davallada ha estat presa abans nostre, i no hi ha manera de passar si no fem a trossos aquella gent. Però, ¿per què no duus els peltastes? Llavors Xenofont diu, que no li ha semblat bo descobrir la reraguarda en presència dels enemics. -Però és hora- afegeix -de decidir la manera de treure aquells homes de l'altura.

S'arrosseguen, avancen a pas de llop per reposar la vacil·lant reraguarda del dia; passen sense soroll de llurs peus, invisibles sobre les onejants herbes aquàtiques, sobre les canyes sospirants; i, des de l'altura del seu tron tenebrós, la nit, estenent les seves negres ales a sobre la naturalesa enfosquida, regna, amb silenci, en son palau fantàstic il·luminat per les pàl·lides estrelles.

Lieverlé, en el seu entusiasme, botava de vegades a l'altura dels nostres cavalls, i jo no podia menys de sentir una esgarrifança, tot pensant en el seu encontre amb la Pesta; era capaç de trossejar-la abans que ella hagués tingut temps de fer un crit. Altrament, la vella ens feia córrer de mala manera. Damunt de cada turó havia fet una torta; a cada camí hi trobavem un rastre fals.

Jo aguantava la canya, tenia aplom i peresa natural a bastament, però ells afirmaven que mai de la vida no seria allò que se'n diu un pescador: «no tenia la imaginació prou desenrotlladaAfegien que com a poeta, autor de novel·les a pesseta, etc., etc., podia haver estat a l'altura de la meva tasca, però que el titol de veritable pescador del Tàmesis exigeix una imaginació més subtil i una força inventiva de més empenta que la meva.

Era un bell posat, senzill i alegre. Les galtes de Maria Lagoutte tenien flametes roges, i la seva gran còfia de tul semblava pendre volada; Maria reia tan aviat amb l'un com amb l'altre. Pel que fa a Knapwurst, aclofat en la seva cadira de braços, amb el cap a l'altura del colze de Sperver, us hauria semblat una carbassa de pelegrí.

Els convidats rurals, llevat d'En Llissàs, un subjecte de més de mitja edat, alt, escardalenc i tot un nervi, que parlava més que no menjava, estant sempre a l'altura de la conversa, se manifestaven atents, més que a altra cosa, a fer els honors a la cuinera.