United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !


I ve'ls aquí per què s'hi estan tots fent rodona, en el menjador, amb el plat i la xicra sobre la falda, l'un acabant de rosegar l'últim secall que li sobra i l'altre passant un xiquet d'orxata pel xacolata que li ha quedat, l'altre xarrupant la xicra i picant el cul perquè acabi de baixar la que xarrupa... És a dir, cada qual fent la seva. I són una pila!

Altrament, sembla que no és molt savi d'alimentar-lo en excés. Moltes coses hi ha per al·legar a favor del duel, però el mensur en absolut no cap objecte: és una joguina de nois i pel fet d'ésser cruel i brutal, no ho és menys, d'infantil. Les ferides no tenen vàlua pròpia: és llur causa, ço que les dignifica, i no pas llur extensió.

una manera emfàtica de voler fer-se home a part, providencial, que no trobo prou justificada ni amb les poquetes coses que ens ha dutes ni amb l'art que d'exposar-les.

Els metges varen aconsellar a en Tomaset que sortís a passejar per fora a cavall, i li ha provat d'allò més; s'ha adobat molt. Ell vint-i-cinc anys; semblava que en tingués trenta; però ara ha posat una cara que fa goig. Diumenge, per primera vegada, el vaig veure en el teatre, amb una família molt amiga de la seva, i vaig pensar: Quin miracle! Mai dirieu qui s'ha casat. -En Tomaset.

-Mireu, avi- saltava, tal volta, una de les Xanguetes: -no basquegeu tant, per coixí. Aquí, as vostro costat, hi ha en Retort, que és homo de paciéncia i us deixar

Allí a la ciutat pròspera de la seva raça, encara hi ha caliu d'entusiasme en els que van sentir-lo.

Hi ha la criada, que ja ha tornat de can Brusi amb quatre pessetes; dos fadrins fusters que acaben de dur la caixa, i un enfermer que van llogar per descansar la senyora, però que de res no ha servit, puix el malalt no volia pendre res que no l'hi servís la seva muller. La gent que he dit i quatre ciris rodegen al difunt. -Ha quedat molt !

I, amb aquesta protecció, ¿què cosa hi ha que no puguin esperar? Però aleshores aquests pensaments n'eren lluny, del meu cor. L'endemà, havent-me despertat cap a les set, vaig sentir el fullam com tremolava a la part de fora.

Ella repeteix, amb una veu tremolosa i baixeta com un sospir: -L'hai gordat per tu, Garet: el vôs? -Conxos! exclama el minyó agafant el clavell. I ja no pot dir res més: no ha trobat cap altra paraula per a expressar la seva sorpresa, el seu agraïment, la seva felicitat i la seva amor. Ennuegat pel plor, besa el clavell i l'omple d'una rosada de llàgrimes.

En Guim ja ha sortit de casa, camina amb un bastó i encara va coix. Va de casa en casa i demana per seure, i est