United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tan bon punt foren a la plaça de Catalunya En Martí va tustar el muscle d'En Pons, dient-li: -Atura't! Quan te dec? i mir
Els companys d'en Carxofa presenciaren llavors la desesperació més formidable que es pugui presenciar en aquest món i en l'altre. Causava pietat.
Aleshores era el temps que estava de moda la pintura històrica. En Melrosada, que era un entusiasta d'En Guimer
De cada mata de jonc en rajava un becadell; i al bon guiatge d'en Carxofa jo havia correspost amb una diada de punteria infal·lible, una d'aquestes diades en què sembla que els perdigons siguin atrets per la víctima. Els terribles voladors queien en sec trinxats d'ales, capbussant-se el mateix que un parrac de roba, damunt les aigüerulles. I això no tornaria! Sobtadament callà.
Dos uis de poi que no me'n deixaran desoblidar en tots es dies de sa meva vida. Quins rostos! Es menuts d'en Cundo els devien inventar, aquells camins. -No me'n parlus! Allò no són camins: són esgarrapades de dimoni obertes en sa penya nua. -Hi queia un sol de Maria Santíssima. -Es peix, a sa panera, aixecava una fumarada que ni que estigués a sa fogaina.
-Marxa, marxa, caret meu- li va dir plorant i abraçant-lo apassionadament. -Ves-te'n. Mal que es rompun de dolença ses meues entranyes, mal que s'hagués d'apagar sa meua vida, no vui aturar sa teua sort. Vés i feste homo, ric i noble i gran com tu mereixes. Jo aquí no et podria donar sinó misèries. Has de marxar: no hi ha més remei. Però vui que viatjus en cambra de popa i que et presentus a ses Amèriques vestit com un milord. Es llustro dóna importància i ès s'esca de sa fortuna. Ja ho hai pensat: ara ès s'hora de fer un vaitot, i el faré. Vendré sa barca i sa barcada de ton pare, es seus ormeigs de pesca, ses meues calaixeres de caoba, ses meues joies de nuviatge... tot! Així pagaré es deutes que ens estalonen, i encara aplegaré una bona mota per as teus menesters. Tot per tu, reiet meu! Jo i aquest infeliç d'en Temme, amb quatre moblets podem passar; i bé ser
Els dubtes d'En Lluci
En feien sofrir, però en Carxofa em guinyava un ull i les signava amb la punta de la barba, tot remant. Allò venia a ser un solemne compromís. Aquelles tenques, ofrenades a la meva amistad, en l'olla d'en Carxofa esdevindríen la més alta exquisidesa: serien dignes del paladar dels déus. En Carxofa era un desgraciat tirador. Això a penes ho sabia ningú.
L'estrena del drama d'en Víctor Montalv
La caseta d'en Patllari, pataquejada pels bufaruts, semblava alçapremada per una força sobrenatural. Ell recorria els llocs de perill, apuntalant fustatges i tapant forats; ella arrupida al llit, recordant-se del Cerdà, resava parenostres. El suro gros de l'era va caure estrepitosament. Les criatures, desvetllades i esporuguides, en mig de grans plors, cridaven la mare llur.
Paraula Del Dia
Altres Mirant