Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 12 d’octubre del 2025
Un petit canelobre de ferro penjava del sostre, que era molt baix; i perquè no pogués desaparèixer dins la teulada, com en un gran teatre al so de la campana de l'apuntador, tenia un cubell capgirat al damunt seu. «Ning, ning!» féu la campana; i el petit canelobre féu un bot de pam, i aleshores hom conegué que la comèdia havia començat.
Aleshores, Schoultz i Hâan no podien més; la suor els rajava galtes avall; es passejaven, l'un amb la m
Aquest gos treballador, però, té el seu esport predilecte: esperar, al capdamunt d'un carrer en davallada, un altre gos, per començar aleshores una carrera vertiginosa. El paper de l'altre gos, en cas semblant, és córrer darrera replegant els articles escampats: pans, cols o camises, així que van caient. En arribar al final del carrer s'atura i espera el seu amic.
-Aleshores romandré amb Susy Harper, mamà. -Molt bé. I tingueu compte i sigueu bona minyona, i no sigueu un corcó per a ningú.
Ja era, aleshores, tan a prop de l'extrem, que era impossible d'aturar-se. El vaixell peg
Arribat al capdavall de l'escala, Zulpick, no veient res a dins el soterrani, va esguardar-me amb ulls esmaperduts; va voler parlar, i cap so no va arribar a sos llavis. Aleshores vaig mostrar-li l'anella encastada a la llosa del mig. Va compendre de seguida, i, deixant el llum a terra, agaf
La Tecla no sabia què fer-li i tan sols podia amansirla una mica quan, deixant el, nen al bressol, la prenia a la falda, amanyagant-la. Aleshores, la petita infeliç se li abraçava al coll, li posava el caparronet sota la barba, i amb un tartamudeig vergonyós, concentrat, murmurava paraules que la Tecla, distreta, no entenia... -Negue... negue... But leig...
Mossèn Pinyol era l'home de confiança de la vídua Buxareu, i no cal dir que la seva intervenció venia aleshores com l'anell al dit. Mossèn Pinyol ja tenia un ramat d'anys, era primet i baixetó, i d'adobar consciències i apedaçar famílies en sabia un niu. Revestint-se de la seva autoritat, va anar a trobar en López Mantecón.
Aleshores Fritz, omplint son vas, digué: -Ara veurem això.
El xicot es va fer... es va reviscolar... es va fer home... Al cap d'anys, fins va enamorar-se d'una mossa del camp de l'Arpa i s'hi va casar. Aquell home ja no volia més ventura i es tenia per més ditxós que un rei... Quan va veure prenyada a la seva dona, no hi va cabre d'alegria. Jo me'n recordo com si fos ahir... Aleshores traballàvem a les muralles de Sant Pere, que les estaven enderrocant.
Paraula Del Dia
Altres Mirant