United States or Curaçao ? Vote for the TOP Country of the Week !


Amb un pas seguit, l'euga s'allunyava del poble. I les ballades cada cop se sentien més confoses. L'Andreu seguia l'animal cada volta més cap cot. Allunyada la seva ànima del desfici de la cacera i del goig enlluernador del poble que va festejar-lo amb entusiasme, torn

Esperaven els darrers dies que havien de posar fi a la tètrica maternitat. En Quel no s'allunyava de casa. -Margarida, si tens res, posa tot seguit una tovallola a la finestra i jo vindré tot seguit!

En Magí va quedar-se glaçat, dret al portal; i mentres el metge del poble s'allunyava cavalcant aquell mul de bona estampa que tots coneixien, va dir, fent una grimaça de menyspreu: -El meu fill a dida? L'amo fora de casa!... Ruc!... com tots els metges.

I passava i s'allunyava, caminet ençà, tot fent tantines...

I, estrenyent-lo en ferma abraçada, va acaronar-lo com a un infant, sense mostrar cap llei de repugnància per ell ni fer cap mena de cas del bander, que s'allunyava bosc enll

De cop i volta digué George: -N'estic cansat, d'aquests indrets. Altrament és ja massa tard. Nosaltres restàrem mirant com s'allunyava a bon pas, i Harris va afegir, per son compte: -Si segueix com va, aviat caur

Sonava de vegades algun cant melangiós, que s'allunyava juntament amb una barca que s'anava perdent de vista. L'oratge era tan suau, que amb prou feines arribava a gronxar els rínxols dels meus cabells. M'havia assegut en el fresc sorral, amb els peus quasi al trencall de l'aigua, i gaudia a ulls plens les belleses de la matinada.

I, quan la mànega s'allunyava dels sardinalers, ell es redreçava i deia, com avorrit: -Bah! total res! Altres manifestaven iguals sentiments amb diferents expressions de rostre. En aquell estat de tensió, els bonys de les ànimes sortien a la cara.

Retornats a la terrassa, feren des d'allí el darrer adéu al bon Rector, que s'allunyava. En quant se perdé de vista, en Ramon, que se l'havia contemplat pensativament, se retorn

I de sobte veia venir a l'avi Teiu, amb el feix a coll, fent tantines sota el pes dels anys i de la fusta seca... -I doncs, l'avi!... vos sempre amb la llenya... -Què hi vols fer noia! I s'allunyava poc a poc caminet enllà... I darrera d'ell, la Seca, la Mort... una ossamenta pelada, l'escarnia ballant un ball desenfrenat... La va despertar un pardal, saltant per la teulada.