United States or Lithuania ? Vote for the TOP Country of the Week !


N'Auria Maresa no s'estranyava, ni tal volta s'adonava, de cap d'aquelles coses. Va endegar els llums. Volgué que de totes passades el xaval prengués un brou de la reina; i encengué el fogonet d'esperit de vi, escalf

Ara veieu!... És una veritable mestressa de casa!... Aviat no gosaré tractar-la de tu!... , doncs, Súzel: m'escriuràs la recepta. Aleshores, Súzel, sortosa com una petita reina, torn

Una nit que en el teatre de la Reina feien el Faust , ell hi era. En un palco hi havia una inglesa d'allò que no en corren: la veu; li clava uns gemelos que duia com dos tinters de banya; li agrada; l'endem

Ell l'estimava com un dolç infant bon minyó, però mai no se li acudí de fer-ne la seva reina; i tanmateix, si ella no esdevenia la seva muller, mai no podria conquerir una ànima immortal, sinó que, en arribar el matí que ell fos casat, es convertiria en escuma de la mar.

Reina Santíssima!-feia la Nieves, alarmada. -Que potser te deseheretarien; i no vull que per mi perdis el que et pertany!...

A la fi vingué son quinzè natalici. -Ara tindreu llibertat d'anar i venir- digué la seva àvia, la vella reina vídua. -Veniu: us agençaré com a les altres germanes! I li pos

Aviat el salvatge Odo i Sant Dunstan feren brutal irrupció a la cambra tranquil·la, i, proferint grollers insults davant mateix de la dolça reina, obligaren el pobre rei Edwy a tornar a la sala, en mig dels clamors i les baralles dels embriagats comensals.

El palau del Rei de la Mar rau a l'indret més pregon. Ses parets són de coral, i les llargues finestres punxegudes de l'ambre més clar; però el sostre és fet de petxines que s'obren i es tanquen amb l'ondulació de l'aigua. Això és d'un bell efecte, perquè hi ha perles resplendents a l'interior de cada cLosca, cada una de les quals seria l'orgull de la corona d'una reina.

T'agrada rostit?... Déu vos salve reina i mare de misericòrdia... Ai!... Mare de Déu, quin cap tinc!... Aixís seguí el primer misteri d'aquell rosari i, en començar el segon, plegaren, entre rialles.

Davant d'aquella humil estampa, els mariners, de genollons i a cap descobert, varen aixecar en veu alta i a l'uníson llur pregària; i vaig reparar que el que l'acompanyava amb més sospirs i girades d'ull en blanc era en Pau. Pobre Pau! que descolorit estava «Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia!...» -El brogit matava les veus.