United States or Guernsey ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No sóc de vós més amada que no pas qualsevol altra? semblaven dir els ulls de la donzelleta de la mar quan ell la prenia en sos braços i li besava el front formós.

Si designeu doncs des d'ara qui ha de dirigir el quadre i arranjar el front, després qui ha d'anar a cada flanc i a la reraguarda, no hauríem de deliberar quan l'enemic sobrevingués, i podriem fer servir tot d'una les tropes ja formades.

I gairebé immediatament el doctor, un homenet magre amb un gec de llana verda, de punt, i els pantalons de nankin estirats pels elàstics fins a la ratlla de l'esquena, amb els cinc o sis flocs de sos cabells grisos caient a manyocs damunt son front encès, comparegué al corredor, sense dir cap paraula, i entr

No què li vaig dir, però em recordo com si fos ara -les sensacions viuen molt més temps que els fets en l'esperit- em recordo d'una confusió, d'una incertitud... d'una ombra de mal presagi que em va caure al damunt... Jo havia de ser gran!... Jo hauria de viure entre parets, en la penombra del quartet de casa!... I hauria de tenir arrugues al front!...

La Tecla no responia; sos ulls amarats de bellesa i sentiment eran inquiets sota les celles arquejades, sembrades en son front ample i serè. Avançava emparada de tota la reialesa que dóna un sentiment hum

Va observar-me alguns segons en silenci, i féu, en veu baixa: -Perdoneu-me, senyor, perdoneu-me! Havia esdevingut tot pàl·lid, sos llavis tremolaven. Al cap d'un instant afegí: -Què en penseu? -S'ha acabat... Morta! Aleshores, sense respondre cap paraula, s'assegué damunt una pedra ben gran, amb el front dins la , el colze damunt el genoll i els ulls fixos, com a anorreat.

Plorava amb els ulls, somreia amb els llavis, joiós i apenat alhora, i no gosava moure's perquè tenia en son front una llàgrima. Una llàgrima de la Tecla que davallava lentament i li recava perdre-la perquè li semblava una benedicció d'amor, guanyada del cel, amb la beneïda penitència de la dolor.

Després, vinga vogar i mar enfora s'és dit. Anàvem a quatre rems, i en Canari portava el timó. Quin delit! Quin entusiasme! ¡Que era de bon rebre, al front i a les galtes, el buf del vent, impregnat d'una polseta de ruixims! Un garbinet fresc, oratjós i joguiner volava en ample vol per la planura del mar, enravenxinant les ones sense embravir-les. Tot era vida i moviment.