United States or Morocco ? Vote for the TOP Country of the Week !
La Nieves bé valia una claudicació, tant més quan se deia que el Carolí havia aplegat ja, amb son negoci de fustes, picotins de pessetes.
Es deia Timoteu Rosselló, i, com s'ha anunciat abans, no tenia mai cap assumpte d'importància. Anava a escalfar cadires a tots els convents de monges, i les bones dones li confiaven de vegades un assumptet que ell allargava infinitament.
-Es s'astúcia -va respondre, ensalivant de satisfacció. -Ja us ho deia jo que s'astúcia i sa prudència eren armes molt fines. Ara n'heu tocades ses proves.
Heu's ací la naturalesa dels fox-terriers. Jo no en faig retret a Montmorency, de la seva antipatia bel·licosa vers els gats. Jo estic que ell hauria preferit probablement no haver seguit aquest matí els seus procediments acostumats. Tornàvem del bany, com deia abans, i a la meitat de High Street, si fa o no fa, un gat es llança fora d'una casa, davant nostre, i comença de trotar.
Ell tenia vint-i-dos anys. Vivia amb la seva mare a la Plaça de les Beates. A la seva mare no li agradava gens que fos pintor. Algun cop havia repassat els seus papers, i li trobava uns ninots que l'esglaiaven: aquelles acadèmies que dibuixava en Gaspar a la classe de natural... Li semblava impossible, a la seva mare, que es pogués ser bona persona fent aquelles coses: l'ànima del seu fill no podria salvar-se de cap manera. Ell prou deia: -Però, mare, si ja est
-I que és eixerida! deia l'un. -Quin temps li té? demanava l'altre. -Només set anys! Ara, vegi! Qui ho diria!
Aquest feix d'anècdotes en elogi de Suïssa ja l'havia retret altre cop. Però ara semblava nou, acabat de pensar, perquè en tot allò que deia hi posava una vibració febrosa. Parlaven de baix en baix. I no calia: tot el que conversaren podia ésser oït de tothom.
-Mira el ciri com crema... Agenolla't Senya't!... Prega! Prega força! ¿Que no estàs content? Quin posat fas? li deia l'Elena sacsejant-lo com si volgués deixondir-lo d'un somni, i el soldat estava embadalit i no li responia. -Jani meu, què penses? mira el Sant Crist! Mira com t'ha salvat! Dóna-li les gràcies! ¡Agenolla't! tremola! plora! prega! ¿que no estàs content? -Massa!
Partit de Bizanci en un vaixell, Anaxibi es troba a Ciric amb Aristarc, successor de Cleandre com a harmosta de Bizanci: es deia també que Polos, designat com a successor en el comandament de l'estol, estava per arribar a l'Hel·lespont.
La tia Paulina en deia «el meu jardinet». Aquelles quatre flors, aquella mica de sorra, el balancí o una cadira feta amb vímets i en forma de confessionari, que en Víctor va comprar-li expressament, li semblaven a Paulina un reconet de la glòria celestial on es fes la més agradosa de les feines, que al seu entendre era xafardejar infinitament, posar-se sentimental a estones i engolir orxata de xufla, a la caiguda de la tarda, quan feia una mica de calor.
Paraula Del Dia
Altres Mirant