United States or Barbados ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Singularíssim!... deia, meditatiu, un de la banda. -Enigmàtic! chorejaven molts. I el col·loqui floria en rares conjectures i fantasioses hipòtesis així que es tractava d'aquest fet, que sols podia tenir per futilesa un esperit superficial.

Però cadascuna prometia a les altres de fer la completa història de tot el que hagués vist i li hagués semblat més meravellós el primer dia. Llur àvia mai no els en podia parlar abastament: tantes i tantes eren les coses de les quals volien tenir noves.

El nostre propi govern podria apendre la lliçó. Podria tenir a la cantonada del carrer Downing uns quants francesos petitets i grassons, per enviar-los per tot el pais en arribar l'ocasió, fent moviments amb els muscles i menjant sandwichs de granota.

Cal dir que, del riu estant, la vila no sembla tenir gaires dotzenes de cases. Windsor i Avingdon són els únics poblats, entre Londres i Oxford, que poden veure's del riu estant. Tots els altres s'amaguen per les sinuositats de la ribera i llancen una ullada poruga vers els marges. Jo els felicito d'haver estat força discrets deixant als ribatges els camps i els boscos.

Perpètuament afable i plàcida, va tenir un somrís per a l'un, un mot amable per a l'altre, una estreta de m

Però... Què es deia? Quin secret es referia? ¿Què es contava? Es contava que la diva, lluny de tenir la m

-Ah! Però et tens tu mateix, Davie! -Desitjaria de tenir quelcom més, noieta. No sóc més que un bordegàs mal acostumat, Jennie. -No, no; altres molts minyons hi ha més malcarats que tu, Davie. -No els he vist, però penso que tant se me'n dóna de veure-ls.

I una pobra velleta que anava a pregar a la Seu, tot portant-se la seva cadireta. Feia anys i panys que hi anava, i es posava prop del chor, i espandia la seva animeta innocent en la conversa amb Déu. Però quan, aquell dia, va veure el gran espai desempallegat, va tenir una mena de rodament de cap. -Ave Maria Puríssima, va dir, tota esgarrifada. Se sentia com a òrfena, com a perduda.

Aquesta ciutat , no cal dir-ho, el seu poeta. És un poeta místic, que es diu Quimet. Semblava, per la seva cara dolça, la pau de la seva infantesa, la seva habitual submissió als desigs materns -que eren de tenir un fill sacerdot, i fins per la casualitat que, exigint-li una sèrie de dols seguits, l'habitu

Els arcadians i els aqueus, més de quatre mil cinc cents, tots hoplites. Després, amb Quirísof, mil quatre cents hoplites, i una setcentena de peltastes: els tracis de Clearc. Per fi, amb Xenofont, uns mil set cents hoplites, i uns tres cents peltastes: i ell sol va tenir cavalleria, uns quaranta homes de cavall.