United States or El Salvador ? Vote for the TOP Country of the Week !


Pobra noia! Poc sabia que de pressa s'anava acostant a un trencacolls ella mateixa. El mestre, el senyor Dobbins, havia arribat a la tardor de la vida amb una ambició insatisfeta. El més afalagat de sos desigs era ésser doctor, però la pobresa havia decretat que no passaria de mestre d'escola rural. Cada dia treia un llibre misteriós del seu pupitre, i s'hi corfonia totes les estones que les classes no cantaven les lliçons. Servava el llibre amb pany i clau. No hi havia bergantell a l'escola que no es morís de ganes de dar-hi una llambregada; però no n'hi havia avinentesa. Cada noi i cada noia tenien una teoria sobre la natura d'aquell llibre; però no hi havia dues teories iguals, i no hi havia manera d'establir els fets del procés. I vet aquí que, quan Becky passava vora el pupitre, veí de la porta, repar

La noia desconeguda romàn encara recolzada al pi. Ara mira embadalida l'estol que passa pel seu davant... li fa feresa restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada... Instintivament va allargar la m

-Jo crec- digué modosament la noia, -que no tinc pas motiu d'haver mudat de pensar. Fins me sembla que avui estem més lligats que mai amb... aquell senyor, després de lo succeït.

Estava enamorat: era evident. I ella no es mostrava pas impassible. Arribaren a escriure's. Malgrat de les precaucions que ell no deixava de pendre per tal de no ésser descobert, el veïnat coneixia fins a quin punt l'interessaven les accions i pensaments de la noia del primer pis. L'Angelina també. Un dia féu a En Lluci

Per moments esdevenia més i més mullada, mentre l'home de la mànega, potser cec, potser embriac, amb la major indiferència seguia fent ploure l'aigua al bell damunt de la noia. Una dotzena de crits l'avisaven de tots indrets. La paternal naturalesa de Harris és commogué profundament, i féu el que, en el cas present, era el correcte.

La dona que serveix posa els gots boca avall en un rentamans ple d'aigua. Al voltant de l'enramada, on hi ha uns taulons, que fan de banc, s'estan asseguts els venedors que van garlant calmosament, mentre sotgen els animals, que tenen pel ronsal, esperant un comprador que els convingui. Hi ha la noia de can Lloret amb el fill al pit. El vell de can Mirot, que fa trenta anys que va a la fira.

-Ja vénen! -Ja són aquí! -Cuiti! -Noia, ¿com estàs? -Acabeu d'arreglar això. -Mare, em deixa anar al terrat? -No.

Fugí com un ocell de la gàbia, i el vell David, amb els ulls guspirejants, exclamà: -Veu's aquí el que hom pot anomenar una noia bonica, i que aviat ser

-M'ho hagués dit a mi. Tot això no hauria estat res. Miri: la meva noia enraona amb un fuster que, mal m'est

La noia, al sentir son nom, sofrí un esglai; més s'apress