Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 5 de novembre del 2025
-Tom, si haguéssim deixat les eines endiastrades a l'arbre mort, hauríem arreplegat el diner. Oh! No és cosa feresta! -No és un somni, doncs; no és un somni! Tanmateix em plauria que ho fos. Mal m'escanyi, si no és veritat, Huck! -Què és, això que no és un somni? -Oh! Això d'ahir. Mig m'havia pensat que ho era. -Somni! Si l'escala no s'hagués enfonsat, hauríeu vist si n'era gaire, de somni.
Vet aquí que una vegada hi havia al mig d'una muntanya un gran bosc de roures i alzines, a cada banda de bosc una casota solitària, i en cada casota una família de pagesos.
Amb aquesta aprensió dolorosa anava pujant l'escala que menava a la seva cambra. Tots els seus sentits estaven propensos a l'alarma; i, de sobte, brollant d'en mig de la quietud sepulcral de la casa, l'estremí quelcom esglaiador. ¿Una veu sospirosa?... Un gemec profund?... ¿Què era, allò? S'atur
Al bell mig del camí d'anar a vila hi havia una capelleta; la gent d'aquella rodalia deia que la fadrina que hi deixava una toia de flors abans de finir l'any, era maridada. La Margarida en arribar a l'oratori lluc
En un moment, sense soroll de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa, passava fantàsticament d'una banda a l'altra de l'ensenada.
Tot allò que m'havia dit Sperver es complia; de vegades el comte, tot despertant-se sobresaltat, es mig aixecava, i amb el coll estirat, els ulls errívols, murmurava en veu baixa: -Ve! ve ella! Aleshores Gedeon movia el cap i pujava a la torre de senyals; però endebades mirava a m
La seva visió és terrible: és una mena de cranc gegantí cobert d'algues que tallen, sembrat de pardilles que esgarrapen i cargolins que punxen; és un monstre mig vivent, mig roca, que té el cap de dona surtint del cos com el d'una tortuga; els ulls enlluernen i endormisquen; les potes xuclen com les dels pops, i la seva boca és plena de verins mortals que ella escampa per l'aigua entorn dels bastiments.
El nan mig embriagat, pos
Aquest ball fou molt més esplèndid que no pas els que veiem a la terra. Les parets i el sostre de la gran sala de ball eren de cristall gruixut, però transparent. Petxines colossals d'un rosa roig i de un verd tendre eren afilerades, a centes, a cada costat, contenint llumenetes blaves que il·luminaven tota la cambra i resplendien a través de les parets, de manera que la mar d'enfora n'era tota esclarida. Hauríeu pogut veure innombrables peixos, grans i petits, que nedaven envers les parets de cristall, els uns amb resplendents aletes carmesines, mentre les dels altres eren daurades i argentades. En mig de la cambra hi havia una ampla corrent d'aigua trescadora, i damunt d'ella les donzelles de la mar i els homes de la mar dansaven al ritme de llur bella cantúria. No hi ha éssers a la terra que tinguin veus tan exquisides. La donzelleta de la mar cant
Totes dues restaren mirant-se a la cara, i hi hagué un silenci trencat solament pels roncs de l'home que hi havia a l'altra part de la porta mig oberta. -Doncs qui és, aquest que jeu ací? pregunt
Paraula Del Dia
Altres Mirant