United States or Isle of Man ? Vote for the TOP Country of the Week !


I malgrat els esforços que feia don Eudald per aparèixer tranquil i animat, aquell general desori, aquell culte per la persona del foraster, el posava violent, recordant que mai en sa vida s'havia sentit objecte de tantes atencions.

Una vegada va escaure's de navegar jo uns instants amb una noia: en terra tenia un gènit encisador, i a sobre l'aigua feia fredat escoltar-la: -Així el dimoni se l'emportés! cridava quan un dissortat remer se'ns posava al mig del pas. -No podria mirar on va, aquest imbècil? O : -Quina poca solta d'aparell! ¡Quina cosa més ridícula! quan la vela no s'enrotllava com calia.

Un ventet suau i agradós feia gronxar al capdamunt de llurs tiges esprimatxades les ventrudes espigues, i, cavalcant en aquell ventet, recorrien l'espai flaires d'acàcia florida i sentors de terra frescal, ferum de reïna i fortor d'herba tendra.

En Guim, cada matí anava trico-trico cap a la font bullent d'aigua guaridora que feia vapors com si fos l'alè febrós de la muntanya i l'hivern fonia les geleres i nevades i alçava una nuvolada calenta en l'aire gebrat que la voltava.

Aquest joiós parloteig no impedia que les botelles s'omplissin, es segellessin i anessin a raure a llur lloc: al contrari, allò es feia d'una manera més rítmica i animada.

I sense cap enuig, feixuc dels armaments que duia, feia els seus precs anant amunt i avall, quan no restava de guàrdia, mentre els seus companys jugaven entre grans rialles venturoses.

Però la fam li feia mal de cap i li encenia la cara: l'ensopia la cremor de la llum. A la fi, el parent d'En Pepaito va arribar a un determini: a l'estació de * hi ha restaurant, i allí es compraria pa amb truita, pa amb carn rostida o pa amb botifarra o potser de totes tres menes. Naturalment, s'ho aniria a menjar a un altre vagó. La sort l'afavoria.

De seguida, l'automòbil; es repenjava al braç del seu pare i li feia veure amb prolixes raons la necessitat urgent d'adquirir-ne un, d'automòbil. Llogar un taxi de tant en tant, com feien ara, més aviat era un senyal d'impotència que una patent d'aristocràcia. En Jordi se la mirava amb una mescla d'espant i d'admiració.

, primer beu-te aquest ou, que encara és calent!... Passa-te'l pels ulls que això aclareix la vista!... I en Magí, amb una rialleta sospesa en els llavis, passava l'ou pels parpres de la seva dona, i el trencava contra la paret i li feia pendre. -Com te trobes ara?