United States or Christmas Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


Al matí, quan els infants es llevaren, posaren el soldat de plom damunt el marc de la finestra; i, no pas si fou per obra del follet o d'una ratxada de vent, el fet és que de cop i volta la finestra s'obrí d'una revolada, i el soldat caigué de cap, del tercer pis en avall.

Des del dia que va veure com una família de parcers, per no poder pagar la part a l'amo, tenia d'abandonar el terrer que durant segles havia anat conreant de pares a fills, va sentir de cop i volta una irresistible vocació que l'empenyia a formular en candencioses posades els crits de pena que li arrencaven la tragèdia dels vençuts i la crueltat de les lleis humanes.

Al matí següent, un cop acabada l'hora de l'escola dominical, la campana començ

I quan, tot forategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada, esquitxant-nos de xarbots, ¡quins xiscles i quina tabola!

»Tu saps que aquests homes esdevinguts súbdits teus, s'han avingut a ser governats per tu no pas per la teva bona cara, sinó per la força; i que provarien de ser lliures un altre cop, si alguna por no els retingués.

L'estanquer ha dit: -Senyoreta Montoriol: a casa d'aquesta senyoreta també l'han passada. Un cop presentades d'aquesta faisó tan planera, davant d'un tema fàcil i passionant, la conversa ha començat resoltament.

I fóra cosa més exemplar que no pas convertir un enlluernament en un tast de cendres.Però no és aquest darrer el cas de L'Abrandament . El cas, en la novel·la d'En Soldevila és la nota biogràfica d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina.

Un pich aquí, costejant, costejant, arribá un dia á la boca del Ebro y, contra 'l curs de la corrent, riu amunt, riu amunt se n' aná enfilant fins á trobar las aiguas del Segre: llavors lo riu gros pèl mes xich va deixar, y las aiguas lo portaren al davant de la ciutat de Balaguer. Un cop allí, la creu ja no volguè tirar amunt ni avall.

Cap al tart la Mònica el vingué a buscar: no solia pas fer-ho, però la mestra li havia enviat un propi. Un cop la tingué allí li explic

Més crits i rialles i una altra veu que deia: -Ara jo. Aquest cop era la filla de can Segimon que s'agenoll