United States or Austria ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però ningú no guanya els de Serrallobera, en totes les valls del Pireneu, com a refractaris a arriscar-se. Hi ha una llegenda segons la qual els fundadors de Serrallobera foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època, del qual s'ha de reconèixer que tenia l'aventatge de tancar de cop.
Aquesta és una costa molt particular. Estaríem bé un cop fora d'ella; però apartar-se amb un closca de caragol com aquesta... és qüestió de mirar-s'ho.
Magres penyals coberts de glaç i núvols ombrívols, dominaven una vall on salzes i mates de servera estaven en espesa florida, i l'embaumada licnide difonia la seva fragància. La meva claror era opaca; el meu creixent, pàl·lid com la fulla del lliri d'aigua que ha estat flotant per espai de setmanes damunt l'aiguatge, un cop arrabassat de la seva tija.
-N'hi hem de fer una que se'n recordi tota la vida- deia l'un. -Ca, ca! El cas és estossinar-lo d'un cop- afirmava l'altre. -Segons veurem, farem- va ajustar, per últim, en Jan. I, donada per ell la veu de -Som-hi!, sis homes varen llançar-se al carrer.
Després es referí, a la porta: ens digué que era feta amb pedra sorrenca, a imitació del Properleer d'Atenes. De cop i volta, el cavall, que havia estat entretingut llepant-se les cames, gir
Aleshores, de cop i volta, alç
Jo seguia, tot somniós, al meu amic Sperver que reprenia la seva ruta pel corredor. El retrat d'Edvígia, aquella imatge tan senzilla, tan ingènua, es confonia en el meu esperit amb el de la jove comtessa. De cop i volta, Gedeon s'aturà; vaig aixecar els ulls; érem davant de les cambres del comte.
Prou que el sentia en Jan, que amb el càvec a les mans, cop darrera cop, des de les cinc que les hi decantava. Aterrava un marge que separava el seu camp del camp veí, una peça que al casar-se feia poc li havia pervingut com a dot de la seva dona, la Munda de cal Ram.
Una volta provada no calia pas repetir-la cop i recop; i, per altra part, com que no m'havia calçat les botes per por de fer soroll, els peus se m'enfredoraven sobre l'enrajolat.
I en tant la Madrona, agenollada al camí i amb el cos inclinat sobre la bassa, de manera que al començar a rentar, son bust es reflexava sobre el mirall de l'aigua neta, hala, cop de picador va, cop de picador ve. -Que vagi net, Madrona!... li deia l'un, passant pel camí. -Rentant? li feia l'altre, -feina pesada!...
Paraula Del Dia