United States or Dominican Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !
Segueixo sense dir paraula, però travesso l'habitació, prenc seient a sobre la taula i me'ls miro com van fent. La meva actitud els empipa cosa de no dir: confesso que me n'adono perfectament. Estan nerviosos, enfurismats. Caminen per sobre els objectes; posen els uns darrera els altres i no els troben quan van a empaquetar-los.
-Bé, senyor: que no ens dieu res, de la tela? digué el que feia veure que filava. -Oh! És una formosor! un encís! digué el vell ministre, tot mirant a través de les seves ulleres. -Quín mostrejat, i quínes colors! Diré a l'emperador, per ma fe, que la tela m'ha plagut una cosa de no dir. -Ens delecta de sentir-vos-ho- feren els filadors.
-Ai! No sap que vaig ésser jo qui salv
Tanmateix les exigències del dol atuïen o retardaven els efectes d'aquesta trasmudança. Li hauria plagut de tornar a oir una mica de música. No era possible: el veïnat hauria pres la cosa com a irreverència greu. I ell era incapaç de cercar a gratcient un blasme d'aquesta mena. S'acontentà, doncs, amb sospirar prop de l'Angelina i amb comunicar-li el seu irrealitzable desig.
Si ell podia llençar-se allí baix, quin domini hauria damunt el pensament de la humanitat vulgar i desconeixedora dels misteris! Però quina fondària tant paorosa! quina foscúria tant freda! Son esperit, torturat per les emocions de la glòria, aviat va trobar en aquell gorg una causa de noves afliccions. Feia vuit nits que anaven al gorg i encara no havia saltat.
Llavors jo em trobava com perdut, com abandonat en mig del majestuós escalonament de serralades fosques verdejants, superbioses el mateix que les ones formidables d'un mar immòbil. La quietud més gran, la quietud més fantàstica de les quietuds, em voltava. Era dia clar, mes tot dormia a la muntanya. El bosc no desperta mai. El bosc serva sempre una imposant sopitesa.
Ja no ets homo si no em treus d'aquí. Sant Pere va tancar sa finestra i amb es cor trist se n'entr
-Calla!... Calla!... Espera'm! No et moguis, per Déu, no et moguis!... Ja vinc amb la carreta!... I en Quel marx
No valia més que aprofités a jugar i córrer les poques hores, que em deixaven vagatives l'aula i l'estudi?
Un centaure galopant per la boscúria, saltant xaragalls, estimbant-se pels córrecs, desbocant-se pels serrats, no fressejaria pas d'una manera tan imposant.
Paraula Del Dia
Altres Mirant