United States or Ghana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Kobus hauria hagut de penedir-se a l'endem

La llum de les tres espitlleres, trencant-se a la llata, feia resplendir el fons de les botelles d'una manera agradívola i pintoresca. Kobus entrà.

-Gràcies, senyor Kobus- digué la petita, aixecant-se tota cuitosa. Va fer una bonica reverència per a escapar-se. -No t'oblidis de dir allí dalt que arribaré d'aquí a quinze dies, si no abans. -No, senyor: no m'oblidaré de res. Estaran ben contents.

-Oh! us ho regracio, senyor Kobus, m'he desdejunat abans d'anar-me'n.

Kobus esclat

Finalment, tenint-ho tot endegat, va començar, amb les mans junyides i la testa decantada, com una comare que conta alguna cosa a sa veïna: -Sabreu, primer de tot, senyor Kobus, que tenim un cosí a Bischem, un anabaptista com nosaltres, i que es diu Hans-Christian Pelsly; és el nét de Frentzel-Dèbora Rupert, la que era germana d'Anna Cristina-Carolina Rupert, l'àvia de Christel, de part de les dones.

Un dia, cap a la fi del mes d'abril, Fritz Kobus s'aixec

Kobus, contemplant tota aquella bona gent, llurs cares enternides i llurs actituds meravellades, pensava: -És curios!... que poca cosa es necessita, per a divertir la gent! I la figura commosa del vell rabí, sobretot, el posava de bon humor. -Vaja, rabí, vaja! li digué. -Et sembla cosa molt bella, això, doncs!

Fritz s'estenia, contant aquestes coses amb tots els ets i uts; i Hâan, que dormia les tres quartes parts del temps, badallava de tant en tant dins la seva , tot dient amb una veu nasal: -És possible? és possible? o l'interrompia amb una grossa riallada, sense saber perquè, tartamudejant: -Eh, eh, eh! passen unes coses ben divertides en aquest món! Tira endavant, Kobus, tira endavant que t'escolto. Però pensava, ara mateix, en aquell animal de Schoultz, que es deix

Kobus les trobava boniques; però, a desgrat d'això un gust natural per la sumptuositat abundosa li féu triar una gran berlina atapeïda interiorment de seda, una mica feixuga, és veritat, però que Fanen li va dir que era el carruatge de les personalitats distingides. L'escollí, doncs, i aleshores el mestre de postes l'introduí dins les seves estables esbarjoses.