United States or Bangladesh ? Vote for the TOP Country of the Week !
JÈSSICA En una nit com la d'avui, cullía Medea les herbes encantades que rejoveniren el vell Eson. LLORENÇ En una nit com la d'avui, Jèssica s'envol
-Jo- diu Cleanor, -crec que cal dinar com més de pressa millor, córrer com més de pressa a les armes i marxar contra aquella gent. Plerquè si ens entretenim el dia d'avui, els enemics que ara ens veuen s'envalentiran més, i envalentint-se aquests és probable que n'atreguin més d'altres.
LLORENÇ Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar. JÈSSICA Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però, escolteu! Sento els passos d'un home. LLORENÇ Qui tant depressa avança, en el silenci de la nit? ESTEVE Un amic. LLORENÇ Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?
-Des d'avui la deixo. Em penso que teniu raó. Sembla que no em va bé. Una vegada a casa, el vàrem deixar al llit. Es trobava apaivagat i profundament agraït.
Jo voldria reconciliarme ab vós, guanyar la vostra amistat, oblidar les injuries ab que m'heu sollat, atendre les vostres necessitats d'avui sense un miserable sòu d'interès pel meu diner, y vós no'm voleu entendre. La meva oferta, es, per tant, plena de benevolencia. ANTONI La benevolencia en persona.
-Amb el dia d'avui res, no passa- respongué el capit
La plantació de l'arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el Cerdà, ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot, adobant-lo amb pa i regant-lo amb vi; símbols, deia, de l'abundància en què des d'avui viur
L'amo de casa . -Esperi's, home: vostè no fa prou exercici. L'aspirant a llogater . -Sí, senyor: després d'esmorzar vaig tots els dies a la punta del moll. L'amo de casa . -No n'hi ha pas prou: d'avui endavant viatjar
-Això- digué Chrisrel, -amb tot el meu respecte, senyor Kobus, i amb tot el plaer que tindria a romandre, no m'ho puc permetre; cal que me'n vagi... i venia, justament, a cercar Súzel. -A cercar Súzel? -Sí, senyor Kobus. -I per què? -Perquè la feina corre pressa, a casa; som al temps de les veremes... el vent pot dar un tomb d'avui a demà.
Quan ha vist la lligacama aguantant el mitjó de don Gàspar, fa un sospir profundíssim, que li fa trontollar tot el pit de satisfacció. Després, amb un to imperatiu, encara li diu aquestes paraules: -D'avui endavant es posar