Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 20 de maig del 2025
I, si vols fer un favor a Clara Harris, convenç el seu espòs que vingui amb tu, i així Clara podria estar-se amb nosaltres. Totes tres acostumàvem de passar bones estades abans que vosaltres no vinguéssiu per allà, i fóra cosa deliciosa de renovar-les. ¿No creus que podries persuadir Harris que vingués amb tu? Jo vaig dir que miraria de fer-ho.
Llavors, de sobte, tota clara i lluminosa, una mena de revelació s'apoder
De l'escala passaren a la sala de rebre, gran i clara, decorada d'un alegre paper amb un fons que enlluernava una mica. No hi havia, d'altra part, res de particularment remarcable i el meu amic es demanava per què se l'havia fet pujar a aquella habitació, quan el comerciant an
A l'hora present sentia envers ell una clara sensació de desgrat, i el seu únic desig era de veure com el treia d'allí. Però quelcom hi havia, en ell, que li semblava conegut. S'acost
Allò era un moble, però quin?, Palpa que palpa, no em va costar poc ni gaire de fer entrar al meu magí la percepció clara del moble, que estava tocant. Devia ésser la consola... Amb tants d'enfarfecs no podia ésser sinó la consola. Però, si precisament jo la suposava a la banda oposada! Em vaig trobar desorientat d'una manera, que no es pot dir.
Era tan alta com ell i amb la pell de cara i braços blanca i rosada com si mai l'hagués vista el sol. Tenia els ulls verds i la mirada dolça, i els cabells rossos, partits en clenxa, li feien un gran monyo sobre el clatell. La veu era clara i alegre com una veu de criatura; sos posats, de minyona honesta; i anava neta i endreçada com una noia de vila...
-Fills meus... germans meus -va dir el Prelat. Parlava a estrebades, amb frases curtes, entre pauses, però amb clara pronunciació. No li vaig perdre ni una paraula. -Fills meus... veig que tots tremoleu com jo mateix... Qui no tremolar
En aquell ambient tèrbol, Vila-Vella destacava en ombra, sobre el cel, ses cases i muralles vetustes, engrandides per la refracció, tremoloses, esbalandrades, estremint-se a cada cop de mar que envestia la cinglera on estan encimbellades; i una campana, vogada sens dubte pel temporal, deixava sentir la seva veueta clara i plantívola entremig del tro inacabable de la ressaga.
Paraula Del Dia
Altres Mirant