tardor

Aleshores tindria jo deu anys i l'entrada de la tardor m'inspirava les més agradoses il·lusions. Era pels volts de Tots Sants: un d'aqueixos dies grisos, calms i freds, sense sol, ni vent. Vaig sortir de matinet.

Joaquín Ruyra - La Parada

Ell s'anomenava intel·lectual i sentia un intens menyspreu per la joventut vulgar i rica que passava la vida embrutida entre els vicis que llurs riqueses els permetien fruir. En Martí era un amic de les solituds; li plaïen els passeigs pels afores de la ciutat, els capvespres melangiosos de la tardor, i la visió de la mar.

Josep Roig i Raventós - Ànimes atuïdes

Pobra noia! Poc sabia que de pressa s'anava acostant a un trencacolls ella mateixa. El mestre, el senyor Dobbins, havia arribat a la tardor de la vida amb una ambició insatisfeta. El més afalagat de sos desigs era ésser doctor, però la pobresa havia decretat que no passaria de mestre d'escola rural. Cada dia treia un llibre misteriós del seu pupitre, i s'hi corfonia totes les estones que les classes no cantaven les lliçons. Servava el llibre amb pany i clau. No hi havia bergantell a l'escola que no es morís de ganes de dar-hi una llambregada; però no n'hi havia avinentesa. Cada noi i cada noia tenien una teoria sobre la natura d'aquell llibre; però no hi havia dues teories iguals, i no hi havia manera d'establir els fets del procés. I vet aquí que, quan Becky passava vora el pupitre, veí de la porta, repar

Mark Twain - Les Aventures De Tom Sawyer

Feia una tarda calma i serena, sols un xic fresca de la humitat de la tardor. Tot just es veia el tren, que de la finestra d'un cotxe n'eixí un mocador blanc, voleiant al vent de la marxa... El malalt va fer acció de corre-hi, però la senyora l'agaf

Claudi Planas i Font - En Pere i altres contes

Va fer-se venir qui sap els diners d'un Banc de Barcelona, i la Quitèria veié com s'enduia el plec de bitllets a l'alcova. Era una nit de tardor una mica freda: el dia era ja ben curt, i el senyor Ginjoan, que sopava d'hora, a les nou ja era a la seva cambra, on es tancà. Al cap de dues hores, demanà, sentint-se un poc marejat, una tassa d'aigua de majoles. La Quitèria la hi portà.

Josep Carner - La creació d'Eva i altres contes